ZODÍAC
I
Aquesta poesia pertany a Maria-Mercè Marçal, que va néixer el 1952 a Barcelona. Poeta, novel·lista, traductora i assagista. És una dona compromesa amb la política, amb el feminisme i amb la seva própia classe social.
El tema principal d'aquesta poesia és el destí, la sort de la vida.
La primera estrofa l'autora ens diu que vol deixar el passat a darrere i començar una nova vida. Vol que el seu destí fracassat desaparegui. Vol fer joc de nou, és a dir, després d'haver deixat el passat, vol fer vida nova.
Li agradaria trobar un amor, ser com Cupido i llençar una fletxa a un cor per enamorar-lo.
La poesia consta de quatre estrofes, dos sonets i dos tercets. Els versos són d'art major, decasíl·labs. La rima és consonant. Creuada als dos quartets i encreuada als dos tercets.
Trobem figures retóriques com l'exclamació i la metàfora.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
És un sonet format per 2 quartets i 2 tercets.
Publica un comentari a l'entrada