El Modernisme

A l'entorn de 1880 comencen a aparèixer unes aptituds noves culturals a Catalunya caracteritzades per la voluntat de modernització.
El nucli i promotor d'aquestes aptituds és la revista L'Avens (1881-1884).
El modernisme sorgeix com a moviment al 1882, quan un conjunt de renovadors( autors, escriptors...) comparteixen un mateix programa.
L'article "Viure del passat", de Jaume Brossa, les exposicions de Rusiñol, els articles de Maragall, les festes modernistes a sitges i l'Avenç(2º època) donaran l'arribada a un moviment que pretén renovar la vida cultural catalana.
En l'article "Viure del passat", de Jaume Brossa, queda ben definit que el modernisme hauria de:

·Demostrar que té voluntat d'arrancar el Renaixement.
·Demostrar que té la voluntat d'acostar-se a l'actualitat Europea.
·Demostrar que té la voluntat de tenir una literatura amb llenguatge propi per cosmopolita.

La primera etapa(1882-1900), és una etapa de formació i preparació on els modernistes buscaran els seus models. Aquest models reuneixen unes característiques comunes:

·Rebutjar la seva societat.
·Replegament en un mateix.
·Creació de paradisos artificials.
.Concepció de l'artista com a ésser superior.

Els modernistes se sentiran molt propers als ideals dels prerafaelites(model 1). Aquests s'oposen a la industrialització de l'art, a l'art de la industrialització, a l'art decoratiu i a la l'art intrascendent.

Proposen:
·Recuperar l'home individual.
·Abandonament del camp.
·Tornar als orígens.
·Medievalisme literari.
·Pintura històrica.
·Misticisme.
·Aproximació a la natura.
El seu lema és "l'art per l'art".


Model 2. Simbolistes francesos("decadentistes").

·Rebuig del positivisme.
·Rebuig del cientifisme naturalista.
·Creació de paradisos artificials substituint a la realitat.
·Renúncia a presentar un món real.

Proposen:
·Recrear un món imaginat, intuït, evocat, ple de sensacions...
·Buscar la musicalitat de sons, crear analogies i associacions.
·Culte de la bellesa com a única forma d'entendre la vida i l'art.

ACTITUDS. Rebuig intel·lectuals/burgesos

·Reacció contra el passat
·Antimaterialisme.
·Anitracionalisme.
·Individualisme
·Desig de sinceritat.
·Reacció contra el progrés científic i tècnic.
·Art= activitat superior.
·Professió= viure per l'art.

L'intel·lectual s'acull a actituds redemptoristes (segueixen el regeneracionisme).

Actituds
·Radicalització: l'artista té un compromís amb la societat a la qual a de "regenerar".
·Populisme anarcoide i messiànic.
L'artista té la capacitat per transformar la societat.

La radicalització està precedida per la desaparició de la revista l'Avenç(1893), i marca l'entrada al decadentisme.

Actituds dels decadentistes: esteticisme.
A través de la revista Catalònia, s'introdueix el model d'annunziò.
·Ideologia nacionalista i messiànica.
·Exaltació de la voluntat.
·Artista guia, profeta de la comunitat.

Aquesta actitud de Catalònia configurarà la segona etapa( 1900-1911).

El modernisme s'assimila com a escola estètica, es parla ara, d'un "modernisme triunfant".
·Renovació de les comarques.
·Revista "Joventut"
· Els burgesos reconeixen l'art

Diversitat d'opcions polítiques
·Suport de la burgesia
·Cosmopolites, vitalistes, regeneracionalistes.