Solitud

Novel·la publicada per capítols setmanals a la revista Joventud del 19 de març de 1904 fins al 20 d'abril de 1905. Els capítols enquadernats i amb una coberta deisseñada per Josep Triadó, formen la primera edició que es va possar a la venda a l'agost de 1905.
L'obra tracta l'itinerari vital i interior de la Mila, la protagonista, fins que s'arriba a conèixer a si mateixa. És una història d'autoconstrucció i descobriment de la pròpia personalitat. La Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació amb el seu marit, un home gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se càrrec d'una ermita en una muntanya solitària i abrupta. La profunda insatisfacció que pateix la porta al desequilibri emocional que intenta amagar a través de les relacions personals que manté amb altres personatges, sobretot amb el Pastor. Relacions marcades per la busca de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna cosa. El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament.
Aquesta novel·la és l'obra més universal de la narrativa modernista, ja que va tenir una bona acceptació de la crítica literària feminista i va ser tradüida a set llengües.