dimecres, 31 d’octubre del 2007

Viure del pasat

Viure del passat (Jaume Brossa)

Activitats.

1.Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Brossa critica que el regionalisme és una visió tancada a lo propi, que només et concentres en la teva regió i no mires més allà de les altres nacions. Es tracta d'una visió local.
I de la Renaixença que és una literatura que ja va nèixer antiquada.

2.Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Fins que hi hagi alguna cosa del passat que sigui dolenta.

QUÈ VOL DIR AIXÒ?

3.Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
Les classes populars. Per què les altres classes només es preocupen per la riquesa i són materialistes.

4.Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Les nacions del nord(Anglaterra, França i Alemanya), ja que és on s'estava fent la literatura més moderna.

5.Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.>
Oblidar-nos del passat i mirar el present, "a èpoques noves, formes d'art noves", cal fixar-se en les nacions del nord.

Discurs de la tercera festa modernista

Discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista, 1894 (Santiado Rusiñol)

Activitats.

1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:


Modernistes- Societat
Poesia- Prosa
Sol i llum- Boira
Sentit comú- Imaginació, intuició
L'art per l'art- L'art comerç
"Pervindre"- present
Somni - realitat
don Quixots Sancho-Panzas
Simbolistes- Decaiguts i mansos
Cosmopolitisme- Amor a la província (Catalunya, etc.)


A

2.A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
Poesia: la pau, la tranquil·litat, el somni, la imaginació... I sobretot la minoria, que és capaç d'entendre un text poètic.
Prosa: és refereix a la massa anònima.
B
3.Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
Sí, ja que al text s'esmenta la "Santa Poesia" i la "Santa Lluita".
A
4.Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?
La societat burgesa. Mostra una actitud de menyspreu.
B

Caterina Albert i Paradís

Va nèixer a L'Escala (1869-1966) en l'àmbit d'una família de propietaris rurals. Era novel·lista i narradora i també va escriure poesia i monòlegs. Va ser educada per la seva família, només va anar a la l'escola primària del seu poble i un any a un pensionat de Girona. Es va formar de manera autodidacta en els àmbits artístics que li agradaven, especialment la literatura i la pintura.
Comença a publicar alguns escrits a la revista l'Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Virgili Alacseal. Com a resultat de l'escàndol provocat per la seva obra La infanticida, que es va representar en els Jocs Florals d'Olot de l'any 1898, en que presentava una anàlisi de la situació de la dona explotada per la societat rural i primitiva, va adoptar el pseudònim de Víctor Català.
La seva obra en prosa es reconeguda com una de les més importants en català. A més de "Solitud", podem citar "Drames rurals" (1902), "Ombrívoles" (1904) i "Caires vius" (1907).
Els trets més habituals de la narrativa de Víctor Català es desenvolupen en ambients rurals inhòspits amb personatges cruels dominats pel fatalisme.
Aquest esquema es trenca quan escriu la seva ùltima obra, "Jubileu" que transcorre en un ambient urbà (Barcelona) i es de característiques més refinades amb evocacions a la nostàlgia del passat.