Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que sovint és citada als versos del poeta. Va passar la seva infància a Burjassot. Als llibres L'ofici de demà i Coral romput recorda les morts familiars de la seva infantesa.
La vocació literària es va desvetllar molt aviat en l'autor, pel costat del teatre. La guerra civil espanyola fa que deixi els estudis. La família no es va exiliar, però va haver de cremar alguns llibres, atès l'empresonament de persones que tenien llibres prohibits. Acabada la guerra, va començar a treballar de forner, com el seu pare; després, d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
El 1942 va publicar el seu primer article al diari "Jornada" i a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid, va cursar la carrera com a becat. L'any 1945 a Navarra va escriure poesia en català. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias".
Ja instal·lat a València, escriu poemes en català. El seu primer llibre va ser Ciutat a cau d'orella(1953). El 1955 es va casar amb Isabel Llorente i deu mesos després van tenir una filla que es va morir als quatre mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure La nit i Primera soledad. La parella va tenir dos fills més.
Després, publicaria Donzell amarg (1958) i L'amant de tota la vida(1966).
Durant els anys seixanta, va organitzar campanyes agressives contra es qui feien esforços redreçament cultural i lingüístic deñs valencians.Aquesta situació de contradicció entre els seus sentiments més profunds i els interessos relacionats mab la subsitèmcia econòmica va durar fins l'any 1971, que és quan decideix publicar els seus versos. Treu a la llum cinc llibres: La clau que obri tots els panys, Llibre de marevelles, Llibre d'exilis, Primera audició i L'inventari clement. Més endavant, va començar a escriure el poemari Mural del País Valencià un parell o tres dies després de la mort del dictador Franco. Fruit de la feina de gairebé quatre anys, Mural del País Valencià, es va anar configurant com la cantala dels pobles, de tots els pobles del País Valencià units en l'alegria d'un futur que s'endevinava joiós.
Va conrear altres gèneres literaris. L'única obra de teatr publicada correspon àls poemes escènes Oratoris del nostres temps(1978). També va escriure guions de cinema. Va publicar tres obres de caràcter autobiogràfics. En prosa té publicada una novel·la breu, El coixinet(1987).
En homenatge del poeta, des del 1973 es convoca un premi de poesia amb el seu nom. Els temes recurrents en la poesia d'Estellés són la fam, el sexe, la mort i l'amor, construïts fonent diversos registres.
El gruix de l'obra d'Estellés es va donar a conèixer al desenvolupament del moviement popular de la Nova Cançó i s'hi va relacionar íntimament. L'autor va participar en nombrosos recitals conjunts als´més diversos llocs del Països Catalans. El 1984 va rebre el premi de les Lletres Valencianes.
Va morir a València, el 27 de març de 1993. Va deixar una abundant obra inèdita.
El fenomen poètic estellesià en el seu context històric
Vicent Andrés Estellés inicia la seva producció poètica a la postguerra. Ho fa des de la perifèria literària que era la València d'aleshores i al voltant dels cenacles on s'aplegaven Xavier Casp, Joan Fuster i altres membres de l'incipient catalanisme valencià de la represa. Era un jove periodista amb vocació de poeta que escrivia versos i alguna vegada els publicava.
Pero no fou fins a l'inici dels anys setanta que la seva obra va protagonitzar l'assalt al carrer i va esdevenir símbol d'un país valencià que despertava. Per fi la literatura valenciana contemporània infantava un poeta exportable i popular. L'operació va ser un èxit cívic en aquell moment auroral de la transició a la democràcia. I ho va ser en l'àmbit general de la literatura catalana, on Estellés va ser llegit i valorat.
El compromís cívic del poeta
Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, tot presentant-se com a intèrpret dels mots de la tribu i de les reivindicacions del seu poble.
En la variada gamma temàtica i tonal de la seva lírica, un dles valors més incontestables és l'assoliment d'aquesta imatge de dignitat personal i civil.
Davant l'espectacle de la postguerra, de la misèria i les repressions de tota mena, Estellés palesa el seu tarannà de cronista apassionat i fa un inventari dels personatges i els esdeveniments que constitueixen aquell món.
La temàtica amorosa
La mort, el seu ritual i les al·legories corresponents constitueixen una temàtica que fascina l'Estellés i sovint l'obssesiona fins a fer-li associar el sonet amb un taüt, o suscitar el relat premonitori del seu propi enterrament. Al costat d'aquesta bellesa de la mort, hi ha, una atracció obssesiva per l'amor.
Potser un dels trets més cridaners pel que fa a la projecció pública de la poesia estellesiana és la manera crua i immediata amb què va tractar en ocasions l'experiència del sexe. Així mateix, Estellés associa automàticament amb l'erotisme i amb el cos femení.
Perè en el tractament estellesià de la matèria amorosa caldria destacar principalment els encerts expressius plens d'intensitat, tan quan parla d'amors furtius com quan evoca un amor conjugal viscut i fidel com la mort mateixa.
Els procediments retòrics
La poesia d'estellés palesa també una particular elaboració estilística i retòrica, ben visible. Podríem afegir-hi altres recursos, com és l'ús expressiu dels topònims.
Un dels procediments més destacables és el de la paròdia.
L'autor a llegat a la cultura catalana un discurs pastat amb paraula viva, eficaç per a la difusió popular de la poesia i també un referent poètic personalíssim.
