Anna Montero. "L'espai d'una llengua abolida".
Per a l'Anna Montero, Bruixa de dol es una obra amb la qual se sent identificada, és a dir, que proclama la identitat com a dona, integra la veu femenina al món cultural. És una obra que té espais femenins i espais on s'esmenten l'amor i la solitud. Aquests sentiments don expressats d'una manera personal que fa arribar als lectors d'una manera col·lectiva.
"Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la".
En aquest comentari, ens parla de que l'autora (com ja he esmentat a l'altra entrada) se sent identificada amb les bruixes, ja que aquestes han de fer les coses amagades per que no estaven ben vistes
"Maria-Mercè Marçal o els camins de la llibertat"
En aquest comentari ens parla de que l'autora construeix la seva identitat a teavés de la llibertat d'escollir i de viure el que sentia. Ella escriue el que sent, escriure el que sent al seu interior. La seva obra passa per tres eixos diferents: l'experiència de la gestació, de la maternitat i de l'amor lèsbic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada