Característiques principals de la seva obra

La poesia de Maria-Mercè Marçal investiga uns espais pròpiament femenins, és a dir, la maternitat, i uns espais universals, l'amor i la solitud.
Les seves obres estan compromess amb la vida, amb la llengua, amb l'amor i la llibertat. Expressen la seva vivència de dona i de feminista. Són com una autoreflexió sobre ella mateixa. Van desde un jo més íntim a un nosaltres col·lectiu. L'autora, moltes vegades, es compara amb les bruixes, ja que aquestes eres marginades i eren història negada, massacrada. Per aixó, en el cas de Bruixa de dol, les nombra moltes vegades. La lluna es compara amb la feminitat, ja que, la lluna, a l'igual que la dona, no té llum pròpia dins de l'univers de la cultura i s'ha hagut de compondre amb la que rebia del sol, l'astre masculí.
L'autora posa èmfasi en la solitud i en la solidaritat entre dones. Aquest dualisme pren forma en les imatges de la bruixa i la lluna.