La sordidesa del teatre comercial, l'immobilisme de a major part de la crítica i del públic, les prohibicions governatives, etc, feien molt difícil de programar peces noves en llengua catalana.
L'autarquia de la cultura catalana, en suma, limitaven la incorporació de les noves tendències dramatúrgiques europees o nord.americanesi feien del tot impossible la viabilitat pública d'un teatre catañà que hi estigués en sintonia i que havia de recloure's en la clandestinitat.
Les instruccions i normes per a la censura moral dels espectacles aclarien que aquest no podien presentar "vicios o personajes viciosos, tramas amorosas, pasionales o sensuales, amor libre, adulterio, vestidos provocativos, etc. En canvi, es toleraven "los argumentos amorosos correctamente expuestos".
Al desembre del 1957, la Delegació del Ministerio de Información y Turismo del governs dictatorial espanyol fa fer circular unes normes que limitaven al teatre professional ls representacions d'obres estrangeres en català.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Repassa la redacció: et menges lletres i fins i tot paraules.
NOTA: 6
Publica un comentari a l'entrada