Relació dels "Comentaris d'obra" amb les poesies de l'obra

Anna Montero. "L'espai d'una llengua abolida".

Per a l'Anna Montero, Bruixa de dol es una obra amb la qual se sent identificada, és a dir, que proclama la identitat com a dona, integra la veu femenina al món cultural. És una obra que té espais femenins i espais on s'esmenten l'amor i la solitud. Aquests sentiments don expressats d'una manera personal que fa arribar als lectors d'una manera col·lectiva.


"Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la".

En aquest comentari, ens parla de que l'autora (com ja he esmentat a l'altra entrada) se sent identificada amb les bruixes, ja que aquestes han de fer les coses amagades per que no estaven ben vistes


"Maria-Mercè Marçal o els camins de la llibertat"

En aquest comentari ens parla de que l'autora construeix la seva identitat a teavés de la llibertat d'escollir i de viure el que sentia. Ella escriue el que sent, escriure el que sent al seu interior. La seva obra passa per tres eixos diferents: l'experiència de la gestació, de la maternitat i de l'amor lèsbic.

Antologia de poesies de Bruixa de dol

ZODÍAC
I

Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.

Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!

Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.

I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.



TOMBANT
III

Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.

M'he emborratxat de solitud.


IX

Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...



BRIDA
V

A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
-i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscats
de molta vida,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Quin esquer se m’arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria

traginer de cançons
en cavall sense brida.



CEL NEGRE
IV

L'esvoliac fa nit a la lluerna.
Però la pluja em diu que tens raó.
Té, partim-nos la poma en un racó
on no arribi el glaç de la galerna.

Arreu hi ha murs i torres de defensa
i al caire d'aquest cel manen destrals.
Hem travessat el torrent fosc per guals
marcats, amb peus menuts sense remença.

I a les palpentes hem topat l'escut.
Sabrem refer camins, pel viu de l'ordi?
Si no, no hi ha terme per al llagut

que encén tardors amb mots de llibertat.
La lluna nova, saps?, diu que et recordi
que el NO d'avui du un SÍ a l'altre costat.

Característiques de Bruixa de dol

Bruixa de dol es una obra que expressa la vivència de l'autora com a dona i sobretot com a feminista. Tracta temes d'amor i de la vida mateixa. Es com un tipus d'autoreflexió.
L'obra està dividida en dues parts: la primera, on es presenten els poemes amb les formes mètriques i estròfiques. I la segona amb un bloc de sonets.
La major part dels poemes són amb versos d'art menor i rima asonant, alguns amb tornada i de ressonàncies populars.
Els temes segueixen una cronologia que comença amb records d'infantesa i que continua amb la desfeta de la relació amb vacil·lacions.

Característiques principals de la seva obra

La poesia de Maria-Mercè Marçal investiga uns espais pròpiament femenins, és a dir, la maternitat, i uns espais universals, l'amor i la solitud.
Les seves obres estan compromess amb la vida, amb la llengua, amb l'amor i la llibertat. Expressen la seva vivència de dona i de feminista. Són com una autoreflexió sobre ella mateixa. Van desde un jo més íntim a un nosaltres col·lectiu. L'autora, moltes vegades, es compara amb les bruixes, ja que aquestes eres marginades i eren història negada, massacrada. Per aixó, en el cas de Bruixa de dol, les nombra moltes vegades. La lluna es compara amb la feminitat, ja que, la lluna, a l'igual que la dona, no té llum pròpia dins de l'univers de la cultura i s'ha hagut de compondre amb la que rebia del sol, l'astre masculí.
L'autora posa èmfasi en la solitud i en la solidaritat entre dones. Aquest dualisme pren forma en les imatges de la bruixa i la lluna.

Perfil que ens dóna l' "Entrevista"

Qui sóc i per què escric

En aquesta entrevista, Maria-Mercè Marçal reflexiona sobre ella mateixa, qui és i per què escriu. L'autora es compara amb una serp. La serp muda de pell a l'igual que Maria-Mercé Marçal, que quan ja té un objectiu assolit i aconseguit busca un de nou, és a dir, que no té un de sol, sinó que té varis. Segons l'autora, la serp és com aquella que li deia la seva mare que hi havia al sostremort, l'hi deia que no pugés i ella, sense fer cas dels seus advertiments, pujava i abans que estigués dalt, ja veia a la serp, és a dir, que la hi imaginaba. S'espantava i baixava de seguida, encara que després tornava a pujar per que li cridava l'atenció.
La metàfora de la serp és com veu ella l'escriptura: temptació, repte, transgressió i mancança. Encara que li donava por pujar al sostremort, tenia temptació de tornar-hi, era com un repte, una transgressió, ja que la mare li deia que no pugés. Tot aixó comparat amb el que significa l'escriptura. Voler escriure, però amb la por de si surtirà bé o malament.

Biografia Maria Mercè Marçal

Maria-Mercè Marçal va néixer a Barcelona el 1952 . Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dóna a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.
Va morir el 5 de juliol de 1998 a Barcelona, a causa d'un càncer de mama.

Montserrat Roig la veu que perviu: Una ambició salvada

Als setze anys Montserrat Roig era una adolescent que tenia pressa per entendre i salvar el món. Ja aleshores va escriure unes temptatives narratives que de seguida va arraconar per dedicar-se a llegir i a viure.
Roig es va llicenciar en lletres. La docència no l'acabava de convèncer. No suportava tancar-se en una aula durant anys. Li agradava moure's.
El 1969 començava una activitat més engrescadora i gratificant, el periodisme. Finalment, el 1970, tancada al monestir de Montserrat junt amb molts intel·lectuals i artistes que protestaven així per les condemnes a mort que acabava de guanyar el premi Víctor Català de narracions pel seu primer recull de creació, Molta roba i poc sabó... Ja no parar.
Aquesta novel·la, era doncs, l'embrió increïblement complet d'un món personal que li donaria nom i prestigi, el que es va estendre al llarg d'una suposada trilogia formada per tres novel·les: Ramona, adéu (1970), El temps de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980).
Al llarg dels anys va anar muntant tot un compacte cicle novel·lístic. Algunes persones la van animar en la intenció d'escriure una mena de comèdia humana barcelonina. Malgrat que ella mateixa havia parlat d'un trencament estilístic i d'intencions després de L'Hora violeta, Montserrat se'ns dibuixa com la creadora d'un món coherent. L'autora s'alça avui com una fabulosa esplèndida, capç de reelaborar i presevar una determinada època i una determinada Barcelona on havia nascut i on havia triat viure i morir.