Novel·la publicada per capítols setmanals a la revista Joventud del 19 de març de 1904 fins al 20 d'abril de 1905. Els capítols enquadernats i amb una coberta deisseñada per Josep Triadó, formen la primera edició que es va possar a la venda a l'agost de 1905.
L'obra tracta l'itinerari vital i interior de la Mila, la protagonista, fins que s'arriba a conèixer a si mateixa. És una història d'autoconstrucció i descobriment de la pròpia personalitat. La Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació amb el seu marit, un home gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se càrrec d'una ermita en una muntanya solitària i abrupta. La profunda insatisfacció que pateix la porta al desequilibri emocional que intenta amagar a través de les relacions personals que manté amb altres personatges, sobretot amb el Pastor. Relacions marcades per la busca de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna cosa. El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament.
Aquesta novel·la és l'obra més universal de la narrativa modernista, ja que va tenir una bona acceptació de la crítica literària feminista i va ser tradüida a set llengües.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solitud. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solitud. Mostrar tots els missatges
dijous, 6 de desembre del 2007
diumenge, 25 de novembre del 2007
Treball SOLITUD (Raquel, Patricia, Alba, Tania)
1)La bibliografia especialitzada sosté que un dels elements singulars de Solitud és la vivor dialectal de la llengua i, de manera encara més concreta, la riquesa dialectal del pastor. Fixa’t en algun diàleg en què aquest parli i anota el lèxic dialectal que empri.
·Aiga, trageri, contavi, passavi.
Capítul 3.( Pàg.102)
(-Al Bram ermitana...Sant Ponç, ermitana...!)
2. Un tret de la biografia literària de Caterina Albert i Paradís són els pseudònims que fa servir.
a) Informa’t d’on li ve aquest costum de disfressar el nom real i explica el sentit i les cirmcumstàncies dels dos pseudònims emprats, Virgili d’Alacseal i Víctor Català.
b) Cerca també en el seu epistolari, on s’explica els motius dels pseudònims, quina va ser la reacció de Joan Maragall en saber que l’autor de Solitud era una dona. Recorda’t d’esmentar en la bibliografia les fonts utilitzades.
a) Caterina Albert i Paradís es va refugiar sota el pseudònim de Víctor Català per esquivar els perjudicis de l’època sobre una dona escriptora. Va començar la carrera d'escriptora als vint-i-nou anys, quan va guanyar dos premis als Jocs Florals d'Olot de l'any 1898, i hi va participar amb el seu nom real. En aquesta època, realitzava també algunes temptatives poètiques amb el pseudònim de Virgili Alacseal. Caterina Albert va viure amb un gran sofriment la recepció del monòleg guanyador als Jocs Florals d'Olot, La infanticida, quan alguns membres del jurat van considerar que la temàtica i el llenguatge eren massa escandalosos, sobretot perquè provenien d'una ploma femenina. No va representar-se ni publicar-se, i l'autora, escarmentada, no va anar a recollir aquest premi ni cap altre. Mai més va tornar a utilitzar el nom real per signar les seves creacions.Quan dos anys més tard va publicar el primer llibre de versos, El cant dels mesos, va ser el nom del protagonista de la novel·la que estava escrivint, Càlzer d'amargor, qui va signar l'obra i va inaugurar el pseudònim: Víctor Català.
http://www.ducros.biz/corpus/index.php?command=show_news&news_id=3221
3) Solitud és un drama rural. Uns anys abans de la publicació de la novel·la, Víctor Català havia publicat un recull de contes sota el títol Drames rurals. Mira de llegir algun d’aquests contes i compara’l amb els diferents aspectes de Solitud.
Actitud d’ella enfront d’ells.
Gaietà. És l’única persona que l’ajuda en els seus problemes i que fa que es senti bé. Se sent atrïda per ell i fins i tot sent desitjos, però això s'acaba quan s'assabenta que té 64 anys.
Matias. Pensa que és un covard, un gandul. No la tracta com la seva dona, sí no com una persona qualsevol.
Ànima. Ella el descriu com una bèstia. Acaba sent la seva víctima, ja que al final de l’obra la viola.
Arnau. Desperta en ella una passió que acaba negant.
Baldiret. Ho sent com si fos el seu fill.
Acitud d’ells enfront d’ella.
Gaietà. Ell no sent el mateix que ella. La veu com una filla, una pobra dona que carrega amb el seu marit.
Matias. No li fa cas, la tracta com si fos qualsevol persona.
Ànima. Només la vol per satisfer les seves necessitats sexuals.
Arnau. Està enamorat d’ella. Cancel·la la seva boda amb l’altra dona per poder casar-se amb la Mila.
Baldiret. La veu com una mare.
El Gaietà és qui juga el paper d’antagonista.
Matias. Marit de la Mila.
Ànima. La Mila és la seva víctima.
Arnau. L’enamorat de la Mila.
Baldiret. És com si fos el fill de la Mila.
9.La gastronomia té un paper relativament important a Solitud. El lector assisteix a àpats diversos, com l’arròs amb bacallà del començament, els caragols a la brutesca o el llebrot que caça al jaç, d’un cop de pedra, en Gaietà. Però n’hi ha d’altres. Fes una llista de tots els àpats amb les pàgines en què apareixen, explica’ls des d’una perspectiva gastronòmica i apunta, quan hi sigui, l’element simbòlic que aquests àpats o els animals que s’hi mengen puguin representar.
SOPA DE PA
Ingredients;
·Unes cuantes gotes d’oli
·Farigola
·Pa
·Aigua
·All
CARGOLS
S’agafen de la muntanya ,es posen a la paella per rostir-los. Simbolitza la riquesa que hi ha a la muntanya de que els cargols estan bons.
CONILL
Cuinar-lo ben al foc. Simbolitza amb el qui és caçat,però en aquest cas l’Anima és el caçador que caça tot tipus de conills siguin com siguin.
MENESTRA
En primer lloc es trosseja el tomàquet i la ceba per fer el sofregit,una vegada sofregit s’afegeix la farina i el pimentò amb cura de que no es cremi.Després es posen a bullir les faves pelades,els pesols,les carxofes i les patates pelades i trossejades.L’enciam trossejat també i a continuació s’afegeix l’aigua cobrint-ho tot.Una vegada bullint s’afegeix el sofregit,al final de la coció afegim la sal i una miqueta d’oli. Per servir-ho a al taula li pots posar o bé una miqueta d’oli verge,pernill o bé un ou torrat.
10) Destria en les categories i camps semàntics que calgui els elements que conformen l’univers simbòlic de Solitud. Mira de fer-ne un quadre sinòptic que els pugui sistematitzar, i explica’n la seva significació.
·LA PUJADA :
És un camí simbólic. La Mila no es coneix interiorment. Està a disgust perquè mentre va pujant per la muntanya s'adóna de que, encara que tingui el seu marit, se sent tota sola. Li ha suposat deixar la seva fam per anar-se'n a un lloc solitari.
·LA DEVALLADA
És quan la Mila reflexiona sobre ella mateixa i sobre la soledat que està vivint. És aun parla amb el Matias i li diu que vol anar-sen, ell l'intenta convèncer-la que es quedi però no ho aconsegueix, ja que ella està decidida a anar-se.
a) Mira de classificar tot aquest material mític i rondallístic. Fes un quadre indicant-ne el títol, un breu resum argumental, etc.
Capítol 3. ClarorTítol: Les LlufesUn vell asceta que ha rebutjat riqueses, poder i saviesa, però que és temptat per Floridalba, una de les llufes amb un petó "Puix d'ençà que el món és món, s'ha pas trobat encara beguda, cadena, enginy, escarceller o conjurament tan poderós pel sentit de l'home, per sant que sia, com un petó de fembra"; el vell mor d'amor i encara se li sent la veu que crida l'enamorada.
Capítol 12.Vida enrera.Títol: Senyor de Llisquens.Descriu la venjança d'una violació. "La Creu", destruïda per un llamp quan un descregut hi penjà un esquellerinc, que encara se sent quan passa una desgràcia a la muntanya.
b) Sintetitza les conclusions a què arriba la Mila (cap. XVII, La nit aquella) quan reflexiona sobre si el seu escepticisme topa o no amb la creença d’aquestes històries.
La Mila estableix un nou concepte de la realitat. S'adona de que està sola i decideix anar-se'n.
No relaciones la resposta amb les històries mítiques o rondalles.
c) La realitat i la irrealitat en les rondalles i creences, fins a quin punt s’interrelacionen en la novel·la? Es pot parlar de “realisme màgic” o “realisme fantàstic” com s’ha fet amb la narrativasud-americana dels anys 50 i 60 o amb Pere Calders, per exemple?
D12. Completa el audre següent:
RONDALLES, CREENCES I LLEGENDES DE SOLITUD.
Cap. I
La fita dels Moros i el Torrent mala-sang
Els escalons dels moros.
Referència a l’udol del torrent de Mala sang (El rei Moro agafava noies).
Cap. II
Referència a les Llufes.
Cap. III
L’Orifany.
L’Aigua del Bram.
Referència a les Llufes (encantades).
El torrent de la Mala sang.
Cap. IV
La Sol dels Murons (cabell-Sant Ponç)
Cap. VI
Les Lufes
Cap. XII
Senyor de Llisquens
Cap. XIII
La fita dels Moros
Cap. XIV
La Creu
Cap. XV
Cap. XVI
·Aiga, trageri, contavi, passavi.
Capítul 3.( Pàg.102)
(-Al Bram ermitana...Sant Ponç, ermitana...!)
B
2. Un tret de la biografia literària de Caterina Albert i Paradís són els pseudònims que fa servir.
a) Informa’t d’on li ve aquest costum de disfressar el nom real i explica el sentit i les cirmcumstàncies dels dos pseudònims emprats, Virgili d’Alacseal i Víctor Català.
b) Cerca també en el seu epistolari, on s’explica els motius dels pseudònims, quina va ser la reacció de Joan Maragall en saber que l’autor de Solitud era una dona. Recorda’t d’esmentar en la bibliografia les fonts utilitzades.
a) Caterina Albert i Paradís es va refugiar sota el pseudònim de Víctor Català per esquivar els perjudicis de l’època sobre una dona escriptora. Va començar la carrera d'escriptora als vint-i-nou anys, quan va guanyar dos premis als Jocs Florals d'Olot de l'any 1898, i hi va participar amb el seu nom real. En aquesta època, realitzava també algunes temptatives poètiques amb el pseudònim de Virgili Alacseal. Caterina Albert va viure amb un gran sofriment la recepció del monòleg guanyador als Jocs Florals d'Olot, La infanticida, quan alguns membres del jurat van considerar que la temàtica i el llenguatge eren massa escandalosos, sobretot perquè provenien d'una ploma femenina. No va representar-se ni publicar-se, i l'autora, escarmentada, no va anar a recollir aquest premi ni cap altre. Mai més va tornar a utilitzar el nom real per signar les seves creacions.Quan dos anys més tard va publicar el primer llibre de versos, El cant dels mesos, va ser el nom del protagonista de la novel·la que estava escrivint, Càlzer d'amargor, qui va signar l'obra i va inaugurar el pseudònim: Víctor Català.
http://www.ducros.biz/corpus/index.php?command=show_news&news_id=3221
A
3) Solitud és un drama rural. Uns anys abans de la publicació de la novel·la, Víctor Català havia publicat un recull de contes sota el títol Drames rurals. Mira de llegir algun d’aquests contes i compara’l amb els diferents aspectes de Solitud.
Tots dos, llibre i conte, estan ambientats en llocs rurals i al camp, i el tema o el argument són semblants, té un final tràgic.
Com demostreu que heu llegit algun conte? No n'expliqueu l'argument, no n'esmenteu el títol...
C
4)Alan Yates, a Una generació sense novel·la?, considera que el “drama rural” és una de les creacions més originals i més representatives de la literatura modernista. Esbrina per què.
Alan Yates el que considera és que el drama rural és una de les creacions mes originals i més representatives de la literatura modernista perquè són histories curtes, ambientades al camp mentre que les altres són novel·les ambientades a la ciutat. És una literatura que es difrencia de les altres.
Caldria ampliar una mica aquesta resposta.
C
5) El tema de violació és un dels eixos de Solitud. Fins a quin punt determina la trama de l’obra?
És en aquest moment quan la Mila no pot més i decideix anar-se'n.
C
6) Dels quatre personatges fonamentals que transiten per Solitud només se’ns dóna explicació del passat de dos: Mila i Gaietà. Recupera els capítols corresponents de la novel·la i explica el fil biogràfic de cadascun d’aquests dos personatges abans que no comenci l’acció de la novel·la.
Gaietà:és va casar amb la Lluci que vuit mesos després va morir.(capítol 3)
Milà:La mare de la Milà va morir i es va anar a viure amb els seus oncle. Quan el seu oncle mor, es veu obligada a casar-se amb el MAtias, encara que no l'estima. (capítol 4)
B
7) Fes un retrat físic, psicològic i moral dels quatre protagonistes de l’obra: Mila, Gaietà, l’Ànima i Matias. Fes que cadascun dels retrats no sigui superior a les cent paraules.Mila: Una dona jove, maca, sana, insegura. Sempre ha viscut a la plana i al principi no li agrada molt la seva nova vida a la muntanya.La seva relació amb el seu marit en Maties no és molt bona.
La seva personalitat va madurant al llarg de la novel·la que gira al seu voltant i que fa canviar la seva manera de veure les coses, ella es troba en el centre d'un conjunt d'esdeveniments i personatges. La Mila es contraposa a la personalitat d'en Matias, és tot el contrari del seu marit, a qui no estima i això li fa sentir-se insatisfeta. S'emparella amb el pastor encara que entre ells dos no passi res, però entre aquests personatges hi ha certa complicitat i s'estimen d'una forma molt especial, l'únic consol de la dona és l'amistat que té amb aquest. Potser sigui el personatge més complex de la novel·la i això la converteix en el personatge central, ja que tota la història l'envolta. En una ocasió la comparen amb una gata moixa.
Pastor (Gaietà):
“Un home agradós i servidor. Baixet i primedís, però s'estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava molta cara, i l'altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposadament.
La Mila creu que es molt més jove, encara que realment en tingui gairebé 64.
Fa costat a la Mila durant tota la història, guia i protector d'aquesta, l'ajuda a evolucionar psicològicament, li fa companyia i li explica un munt d'històries, representa el costat bo de la natura, es contraposa a l'Ànima, pel qual no sent gran simpatia ja que el coneix massa bé. Té cura d'en Baldiret i poseeix gran poder de paraula, ja que és molt sabi. Composa rondaies utilitzant la paraula viva, una teoria poètica que diu que la poesia ha de sortir del teu interior, ell deia que les rondaies que explicava li sortien de dins.
Maties:
El marit de la Mila és un home gras, covard, ignorant, sense ambicions i gandul, ella l'associa amb una bèstia sense zel, en ell rega la pau. És incapaç d'entendre a la seva dona. Fa vendre a la Mila la caseta del seu oncle i la porta a una ermita de la muntanya on conèix a l'Ànima de qui es fa un gran amic i es deixa influïr pels seus mals consells. Durant el transcurs del temps reb un gran canvi, pasa de ser una persona “estàtica” a convertirse en un adicte al joc, una persona roïna i egoista, fins hi tot s'aprima.
Ànima:
Personatge negatiu de l'obra. “Pagès de mig temps, malgirbat, amb un gec pansit de vellut blau i unes calces de pana groga estripades i cenyides al cos per una cordilla d'espart. Anava espitregat i descalç, i de la barretina posada sense gira, amb la pontorra enrera, entre el clatell i orella, n'eixia un bordó ossós de color d'oli i una margera de celles que amagaven una enclotada, en qual fons s'hi removien inquietament com dos insectes enmig de brossa, dos ullots petits, petits, de no se sabia quin color.”
“Tenia la veu ronca i reia d'una manera estrafeta, aclucant els ulls, i enrotllant el llavi de dalt cap endins. Al fer-ho, ensenyava les dents i geniva superior, les dents eren blanques i lluents com botonets de pedra, i les genives rogenques, d'un color semblant al de xocolata.”
“Les mans quasi negres, llargues primes i cobertes de cap a cap per un pèl moixí espès i aspre, com si haguès estat socarrat.”
És un caçador i representa tot lo dolent de la natura, la violència i la destrucció. La seva funció és fer que la tragèdia s'incorpori a l'univers de ficció i el domini. Influeix sobre en Matias i el corrompeix, fa que es torni com ell. Es provoca una lluita de les dues forces contraries, pastor-ànima amb la Mila com a centre.
Al contrari del pastor li costa explicar-se, té la veu ronca. De mirada esquerpa i espantadissa.
A
8. A la novel·la, Mila es troba entre cinc homes (Gaietà, Matias, Ànima, Arnau, Baldiret). Quina és l’actitud d’ella enfront de cadascun d’ells i d’ells enfront d’ella? Qui juga el paper d’antagonista de Mila? Els altres personatges, quina funció tenen?Actitud d’ella enfront d’ells.
Gaietà. És l’única persona que l’ajuda en els seus problemes i que fa que es senti bé. Se sent atrïda per ell i fins i tot sent desitjos, però això s'acaba quan s'assabenta que té 64 anys.
Matias. Pensa que és un covard, un gandul. No la tracta com la seva dona, sí no com una persona qualsevol.
Ànima. Ella el descriu com una bèstia. Acaba sent la seva víctima, ja que al final de l’obra la viola.
Arnau. Desperta en ella una passió que acaba negant.
Baldiret. Ho sent com si fos el seu fill.
Acitud d’ells enfront d’ella.
Gaietà. Ell no sent el mateix que ella. La veu com una filla, una pobra dona que carrega amb el seu marit.
Matias. No li fa cas, la tracta com si fos qualsevol persona.
Ànima. Només la vol per satisfer les seves necessitats sexuals.
Arnau. Està enamorat d’ella. Cancel·la la seva boda amb l’altra dona per poder casar-se amb la Mila.
Baldiret. La veu com una mare.
El Gaietà és qui juga el paper d’antagonista.
Matias. Marit de la Mila.
Ànima. La Mila és la seva víctima.
Arnau. L’enamorat de la Mila.
Baldiret. És com si fos el fill de la Mila.
A
9.La gastronomia té un paper relativament important a Solitud. El lector assisteix a àpats diversos, com l’arròs amb bacallà del començament, els caragols a la brutesca o el llebrot que caça al jaç, d’un cop de pedra, en Gaietà. Però n’hi ha d’altres. Fes una llista de tots els àpats amb les pàgines en què apareixen, explica’ls des d’una perspectiva gastronòmica i apunta, quan hi sigui, l’element simbòlic que aquests àpats o els animals que s’hi mengen puguin representar.
SOPA DE PA
Ingredients;
·Unes cuantes gotes d’oli
·Farigola
·Pa
·Aigua
·All
CARGOLS
S’agafen de la muntanya ,es posen a la paella per rostir-los. Simbolitza la riquesa que hi ha a la muntanya de que els cargols estan bons.
CONILL
Cuinar-lo ben al foc. Simbolitza amb el qui és caçat,però en aquest cas l’Anima és el caçador que caça tot tipus de conills siguin com siguin.
MENESTRA
En primer lloc es trosseja el tomàquet i la ceba per fer el sofregit,una vegada sofregit s’afegeix la farina i el pimentò amb cura de que no es cremi.Després es posen a bullir les faves pelades,els pesols,les carxofes i les patates pelades i trossejades.L’enciam trossejat també i a continuació s’afegeix l’aigua cobrint-ho tot.Una vegada bullint s’afegeix el sofregit,al final de la coció afegim la sal i una miqueta d’oli. Per servir-ho a al taula li pots posar o bé una miqueta d’oli verge,pernill o bé un ou torrat.
B
10) Destria en les categories i camps semàntics que calgui els elements que conformen l’univers simbòlic de Solitud. Mira de fer-ne un quadre sinòptic que els pugui sistematitzar, i explica’n la seva significació.
·LA PUJADA :
És un camí simbólic. La Mila no es coneix interiorment. Està a disgust perquè mentre va pujant per la muntanya s'adóna de que, encara que tingui el seu marit, se sent tota sola. Li ha suposat deixar la seva fam per anar-se'n a un lloc solitari.
·LA DEVALLADA
És quan la Mila reflexiona sobre ella mateixa i sobre la soledat que està vivint. És aun parla amb el Matias i li diu que vol anar-sen, ell l'intenta convèncer-la que es quedi però no ho aconsegueix, ja que ella està decidida a anar-se.
Hi ha altres elements simbòlics que no esmenteu.
11) Narrativa dins de la narrativa. A Solitud, el fil de la història principal és trencat per les rondalles i històries que explica el pastor. Són referències de tipus mític i popular que es poden classificar en apartats diferents: rondalles, llegendes, creences...B
a) Mira de classificar tot aquest material mític i rondallístic. Fes un quadre indicant-ne el títol, un breu resum argumental, etc.
Capítol 3. ClarorTítol: Les LlufesUn vell asceta que ha rebutjat riqueses, poder i saviesa, però que és temptat per Floridalba, una de les llufes amb un petó "Puix d'ençà que el món és món, s'ha pas trobat encara beguda, cadena, enginy, escarceller o conjurament tan poderós pel sentit de l'home, per sant que sia, com un petó de fembra"; el vell mor d'amor i encara se li sent la veu que crida l'enamorada.
Capítol 12.Vida enrera.Títol: Senyor de Llisquens.Descriu la venjança d'una violació. "La Creu", destruïda per un llamp quan un descregut hi penjà un esquellerinc, que encara se sent quan passa una desgràcia a la muntanya.
B
b) Sintetitza les conclusions a què arriba la Mila (cap. XVII, La nit aquella) quan reflexiona sobre si el seu escepticisme topa o no amb la creença d’aquestes històries.
La Mila estableix un nou concepte de la realitat. S'adona de que està sola i decideix anar-se'n.
No relaciones la resposta amb les històries mítiques o rondalles.
C
c) La realitat i la irrealitat en les rondalles i creences, fins a quin punt s’interrelacionen en la novel·la? Es pot parlar de “realisme màgic” o “realisme fantàstic” com s’ha fet amb la narrativasud-americana dels anys 50 i 60 o amb Pere Calders, per exemple?
D
RONDALLES, CREENCES I LLEGENDES DE SOLITUD.
Cap. I
La fita dels Moros i el Torrent mala-sang
Els escalons dels moros.
Referència a l’udol del torrent de Mala sang (El rei Moro agafava noies).
Cap. II
Referència a les Llufes.
Cap. III
L’Orifany.
L’Aigua del Bram.
Referència a les Llufes (encantades).
El torrent de la Mala sang.
Cap. IV
La Sol dels Murons (cabell-Sant Ponç)
Cap. VI
Les Lufes
Cap. XII
Senyor de Llisquens
Cap. XIII
La fita dels Moros
Cap. XIV
La Creu
Cap. XV
Cap. XVI
B
dilluns, 5 de novembre del 2007
El Modernisme
A l'entorn de 1880 comencen a aparèixer unes aptituds noves culturals a Catalunya caracteritzades per la voluntat de modernització.
El nucli i promotor d'aquestes aptituds és la revista L'Avens (1881-1884).
El modernisme sorgeix com a moviment al 1882, quan un conjunt de renovadors( autors, escriptors...) comparteixen un mateix programa.
L'article "Viure del passat", de Jaume Brossa, les exposicions de Rusiñol, els articles de Maragall, les festes modernistes a sitges i l'Avenç(2º època) donaran l'arribada a un moviment que pretén renovar la vida cultural catalana.
En l'article "Viure del passat", de Jaume Brossa, queda ben definit que el modernisme hauria de:
·Demostrar que té voluntat d'arrancar el Renaixement.
·Demostrar que té la voluntat d'acostar-se a l'actualitat Europea.
·Demostrar que té la voluntat de tenir una literatura amb llenguatge propi per cosmopolita.
La primera etapa(1882-1900), és una etapa de formació i preparació on els modernistes buscaran els seus models. Aquest models reuneixen unes característiques comunes:
·Rebutjar la seva societat.
·Replegament en un mateix.
·Creació de paradisos artificials.
.Concepció de l'artista com a ésser superior.
Els modernistes se sentiran molt propers als ideals dels prerafaelites(model 1). Aquests s'oposen a la industrialització de l'art, a l'art de la industrialització, a l'art decoratiu i a la l'art intrascendent.
Proposen:
·Recuperar l'home individual.
·Abandonament del camp.
·Tornar als orígens.
·Medievalisme literari.
·Pintura històrica.
·Misticisme.
·Aproximació a la natura.
El seu lema és "l'art per l'art".
Model 2. Simbolistes francesos("decadentistes").
·Rebuig del positivisme.
·Rebuig del cientifisme naturalista.
·Creació de paradisos artificials substituint a la realitat.
·Renúncia a presentar un món real.
Proposen:
·Recrear un món imaginat, intuït, evocat, ple de sensacions...
·Buscar la musicalitat de sons, crear analogies i associacions.
·Culte de la bellesa com a única forma d'entendre la vida i l'art.
ACTITUDS. Rebuig intel·lectuals/burgesos
·Reacció contra el passat
·Antimaterialisme.
·Anitracionalisme.
·Individualisme
·Desig de sinceritat.
·Reacció contra el progrés científic i tècnic.
·Art= activitat superior.
·Professió= viure per l'art.
L'intel·lectual s'acull a actituds redemptoristes (segueixen el regeneracionisme).
Actituds
·Radicalització: l'artista té un compromís amb la societat a la qual a de "regenerar".
·Populisme anarcoide i messiànic.
L'artista té la capacitat per transformar la societat.
La radicalització està precedida per la desaparició de la revista l'Avenç(1893), i marca l'entrada al decadentisme.
Actituds dels decadentistes: esteticisme.
A través de la revista Catalònia, s'introdueix el model d'annunziò.
·Ideologia nacionalista i messiànica.
·Exaltació de la voluntat.
·Artista guia, profeta de la comunitat.
Aquesta actitud de Catalònia configurarà la segona etapa( 1900-1911).
El modernisme s'assimila com a escola estètica, es parla ara, d'un "modernisme triunfant".
·Renovació de les comarques.
·Revista "Joventut"
· Els burgesos reconeixen l'art
Diversitat d'opcions polítiques
·Suport de la burgesia
·Cosmopolites, vitalistes, regeneracionalistes.
El nucli i promotor d'aquestes aptituds és la revista L'Avens (1881-1884).
El modernisme sorgeix com a moviment al 1882, quan un conjunt de renovadors( autors, escriptors...) comparteixen un mateix programa.
L'article "Viure del passat", de Jaume Brossa, les exposicions de Rusiñol, els articles de Maragall, les festes modernistes a sitges i l'Avenç(2º època) donaran l'arribada a un moviment que pretén renovar la vida cultural catalana.
En l'article "Viure del passat", de Jaume Brossa, queda ben definit que el modernisme hauria de:
·Demostrar que té voluntat d'arrancar el Renaixement.
·Demostrar que té la voluntat d'acostar-se a l'actualitat Europea.
·Demostrar que té la voluntat de tenir una literatura amb llenguatge propi per cosmopolita.
La primera etapa(1882-1900), és una etapa de formació i preparació on els modernistes buscaran els seus models. Aquest models reuneixen unes característiques comunes:
·Rebutjar la seva societat.
·Replegament en un mateix.
·Creació de paradisos artificials.
.Concepció de l'artista com a ésser superior.
Els modernistes se sentiran molt propers als ideals dels prerafaelites(model 1). Aquests s'oposen a la industrialització de l'art, a l'art de la industrialització, a l'art decoratiu i a la l'art intrascendent.
Proposen:
·Recuperar l'home individual.
·Abandonament del camp.
·Tornar als orígens.
·Medievalisme literari.
·Pintura històrica.
·Misticisme.
·Aproximació a la natura.
El seu lema és "l'art per l'art".
Model 2. Simbolistes francesos("decadentistes").
·Rebuig del positivisme.
·Rebuig del cientifisme naturalista.
·Creació de paradisos artificials substituint a la realitat.
·Renúncia a presentar un món real.
Proposen:
·Recrear un món imaginat, intuït, evocat, ple de sensacions...
·Buscar la musicalitat de sons, crear analogies i associacions.
·Culte de la bellesa com a única forma d'entendre la vida i l'art.
ACTITUDS. Rebuig intel·lectuals/burgesos
·Reacció contra el passat
·Antimaterialisme.
·Anitracionalisme.
·Individualisme
·Desig de sinceritat.
·Reacció contra el progrés científic i tècnic.
·Art= activitat superior.
·Professió= viure per l'art.
L'intel·lectual s'acull a actituds redemptoristes (segueixen el regeneracionisme).
Actituds
·Radicalització: l'artista té un compromís amb la societat a la qual a de "regenerar".
·Populisme anarcoide i messiànic.
L'artista té la capacitat per transformar la societat.
La radicalització està precedida per la desaparició de la revista l'Avenç(1893), i marca l'entrada al decadentisme.
Actituds dels decadentistes: esteticisme.
A través de la revista Catalònia, s'introdueix el model d'annunziò.
·Ideologia nacionalista i messiànica.
·Exaltació de la voluntat.
·Artista guia, profeta de la comunitat.
Aquesta actitud de Catalònia configurarà la segona etapa( 1900-1911).
El modernisme s'assimila com a escola estètica, es parla ara, d'un "modernisme triunfant".
·Renovació de les comarques.
·Revista "Joventut"
· Els burgesos reconeixen l'art
Diversitat d'opcions polítiques
·Suport de la burgesia
·Cosmopolites, vitalistes, regeneracionalistes.
dimecres, 31 d’octubre del 2007
Viure del pasat
Viure del passat (Jaume Brossa)
Activitats.
1.Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Brossa critica que el regionalisme és una visió tancada a lo propi, que només et concentres en la teva regió i no mires més allà de les altres nacions. Es tracta d'una visió local.
I de la Renaixença que és una literatura que ja va nèixer antiquada.
2.Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Fins que hi hagi alguna cosa del passat que sigui dolenta.
QUÈ VOL DIR AIXÒ?
3.Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
Les classes populars. Per què les altres classes només es preocupen per la riquesa i són materialistes.
4.Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Les nacions del nord(Anglaterra, França i Alemanya), ja que és on s'estava fent la literatura més moderna.
5.Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.>
Oblidar-nos del passat i mirar el present, "a èpoques noves, formes d'art noves", cal fixar-se en les nacions del nord.
Activitats.
1.Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Brossa critica que el regionalisme és una visió tancada a lo propi, que només et concentres en la teva regió i no mires més allà de les altres nacions. Es tracta d'una visió local.
I de la Renaixença que és una literatura que ja va nèixer antiquada.
2.Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Fins que hi hagi alguna cosa del passat que sigui dolenta.
QUÈ VOL DIR AIXÒ?
3.Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
Les classes populars. Per què les altres classes només es preocupen per la riquesa i són materialistes.
4.Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Les nacions del nord(Anglaterra, França i Alemanya), ja que és on s'estava fent la literatura més moderna.
5.Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.>
Oblidar-nos del passat i mirar el present, "a èpoques noves, formes d'art noves", cal fixar-se en les nacions del nord.
Discurs de la tercera festa modernista
Discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista, 1894 (Santiado Rusiñol)
Activitats.
1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:
Modernistes- Societat
Poesia- Prosa
Sol i llum- Boira
Sentit comú- Imaginació, intuició
L'art per l'art- L'art comerç
"Pervindre"- present
Somni - realitat
don Quixots Sancho-Panzas
Simbolistes- Decaiguts i mansos
Cosmopolitisme- Amor a la província (Catalunya, etc.)
2.A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
Poesia: la pau, la tranquil·litat, el somni, la imaginació... I sobretot la minoria, que és capaç d'entendre un text poètic.
Prosa: és refereix a la massa anònima.
Sí, ja que al text s'esmenta la "Santa Poesia" i la "Santa Lluita".
La societat burgesa. Mostra una actitud de menyspreu.
Activitats.
1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:
Modernistes- Societat
Poesia- Prosa
Sol i llum- Boira
Sentit comú- Imaginació, intuició
L'art per l'art- L'art comerç
"Pervindre"- present
Somni - realitat
don Quixots Sancho-Panzas
Simbolistes- Decaiguts i mansos
Cosmopolitisme- Amor a la província (Catalunya, etc.)
A
2.A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
Poesia: la pau, la tranquil·litat, el somni, la imaginació... I sobretot la minoria, que és capaç d'entendre un text poètic.
Prosa: és refereix a la massa anònima.
B
3.Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?Sí, ja que al text s'esmenta la "Santa Poesia" i la "Santa Lluita".
A
4.Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?La societat burgesa. Mostra una actitud de menyspreu.
B
Caterina Albert i Paradís
Va nèixer a L'Escala (1869-1966) en l'àmbit d'una família de propietaris rurals. Era novel·lista i narradora i també va escriure poesia i monòlegs. Va ser educada per la seva família, només va anar a la l'escola primària del seu poble i un any a un pensionat de Girona. Es va formar de manera autodidacta en els àmbits artístics que li agradaven, especialment la literatura i la pintura.
Comença a publicar alguns escrits a la revista l'Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Virgili Alacseal. Com a resultat de l'escàndol provocat per la seva obra La infanticida, que es va representar en els Jocs Florals d'Olot de l'any 1898, en que presentava una anàlisi de la situació de la dona explotada per la societat rural i primitiva, va adoptar el pseudònim de Víctor Català.
La seva obra en prosa es reconeguda com una de les més importants en català. A més de "Solitud", podem citar "Drames rurals" (1902), "Ombrívoles" (1904) i "Caires vius" (1907).
Els trets més habituals de la narrativa de Víctor Català es desenvolupen en ambients rurals inhòspits amb personatges cruels dominats pel fatalisme.
Aquest esquema es trenca quan escriu la seva ùltima obra, "Jubileu" que transcorre en un ambient urbà (Barcelona) i es de característiques més refinades amb evocacions a la nostàlgia del passat.
Comença a publicar alguns escrits a la revista l'Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Virgili Alacseal. Com a resultat de l'escàndol provocat per la seva obra La infanticida, que es va representar en els Jocs Florals d'Olot de l'any 1898, en que presentava una anàlisi de la situació de la dona explotada per la societat rural i primitiva, va adoptar el pseudònim de Víctor Català.
La seva obra en prosa es reconeguda com una de les més importants en català. A més de "Solitud", podem citar "Drames rurals" (1902), "Ombrívoles" (1904) i "Caires vius" (1907).
Els trets més habituals de la narrativa de Víctor Català es desenvolupen en ambients rurals inhòspits amb personatges cruels dominats pel fatalisme.
Aquest esquema es trenca quan escriu la seva ùltima obra, "Jubileu" que transcorre en un ambient urbà (Barcelona) i es de característiques més refinades amb evocacions a la nostàlgia del passat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
