Maria-Mercè Marçal va néixer a Barcelona el 1952 . Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dóna a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.
Va morir el 5 de juliol de 1998 a Barcelona, a causa d'un càncer de mama.
divendres, 23 de maig del 2008
dissabte, 10 de maig del 2008
Montserrat Roig la veu que perviu: Una ambició salvada
Als setze anys Montserrat Roig era una adolescent que tenia pressa per entendre i salvar el món. Ja aleshores va escriure unes temptatives narratives que de seguida va arraconar per dedicar-se a llegir i a viure.
Roig es va llicenciar en lletres. La docència no l'acabava de convèncer. No suportava tancar-se en una aula durant anys. Li agradava moure's.
El 1969 començava una activitat més engrescadora i gratificant, el periodisme. Finalment, el 1970, tancada al monestir de Montserrat junt amb molts intel·lectuals i artistes que protestaven així per les condemnes a mort que acabava de guanyar el premi Víctor Català de narracions pel seu primer recull de creació, Molta roba i poc sabó... Ja no parar.
Aquesta novel·la, era doncs, l'embrió increïblement complet d'un món personal que li donaria nom i prestigi, el que es va estendre al llarg d'una suposada trilogia formada per tres novel·les: Ramona, adéu (1970), El temps de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980).
Al llarg dels anys va anar muntant tot un compacte cicle novel·lístic. Algunes persones la van animar en la intenció d'escriure una mena de comèdia humana barcelonina. Malgrat que ella mateixa havia parlat d'un trencament estilístic i d'intencions després de L'Hora violeta, Montserrat se'ns dibuixa com la creadora d'un món coherent. L'autora s'alça avui com una fabulosa esplèndida, capç de reelaborar i presevar una determinada època i una determinada Barcelona on havia nascut i on havia triat viure i morir.
Roig es va llicenciar en lletres. La docència no l'acabava de convèncer. No suportava tancar-se en una aula durant anys. Li agradava moure's.
El 1969 començava una activitat més engrescadora i gratificant, el periodisme. Finalment, el 1970, tancada al monestir de Montserrat junt amb molts intel·lectuals i artistes que protestaven així per les condemnes a mort que acabava de guanyar el premi Víctor Català de narracions pel seu primer recull de creació, Molta roba i poc sabó... Ja no parar.
Aquesta novel·la, era doncs, l'embrió increïblement complet d'un món personal que li donaria nom i prestigi, el que es va estendre al llarg d'una suposada trilogia formada per tres novel·les: Ramona, adéu (1970), El temps de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980).
Al llarg dels anys va anar muntant tot un compacte cicle novel·lístic. Algunes persones la van animar en la intenció d'escriure una mena de comèdia humana barcelonina. Malgrat que ella mateixa havia parlat d'un trencament estilístic i d'intencions després de L'Hora violeta, Montserrat se'ns dibuixa com la creadora d'un món coherent. L'autora s'alça avui com una fabulosa esplèndida, capç de reelaborar i presevar una determinada època i una determinada Barcelona on havia nascut i on havia triat viure i morir.
diumenge, 20 d’abril del 2008
Treball de lectura . Ramona, adéu. Ainhoa i Raquel
Proposta 1. Tema i argument.
Doneu resposta a aquestes preguntes des de la vostra experiència com a lectors/es. Després, relacioneu les despostes amb el tema -o temes- de Ramona, Adéu.Podria ser que els escriptors/escriptores no suportem la felicitat –i encara menys la dels altres- perquè aquesta és matèria difícilment transformable en literatura?
Penso que per un escriptor pot ser dificil transmetre la felicitat a través d'un text però des de el punt de vista del lector potser molt diferent ja que tota historia acaba tenin el seu troçet de felicitat.
Considerem tot sovint com “grans temes” en literatura -ai, la jerarquia!- la dissort, la mort o el pas del temps, mentre que la felicitat, fugaç però no menys lluminosa, la deixem per als fulletons i els telefilms?
Simplement perquè són més importants, i la felicitat és més dificil de transmetreen una novel·la.
Proposta 2. Personatges
En la guia d’estudi hem fet referència sobretot als personatges femenins. Els masculins: Francisco Ventura, Víctor Amat, Ignasi Costa, Joan Claret, Jordi Soteres…, tot i que secundaris, són imprescindibles en la construcció de Ramona, adéu. Feu-ne un anàlisi.
·Francisco Ventura.
Està casat amb la Mundeta Jover. Ës un home adinerat. Li agrada escriure poemas per la seva dona i pintar. És meticulós i ordenat. El seu lema és: ordre, pau i tranquilitat.
·Víctor Amant.
És un estudiant amb el cual la mundeta Jover inicia una aventura amorosa, encara que ell no respon a les seves espectatives.
·Ignasi Costa.
És l’enamorat de la Mundeta Ventura. És un home prim i amb els cabells pentinats cap endarrera i fixos. Ho va veure per primera vegada mentre passejava a les seves cosinetes i desprès el va conèixer a la festa de la Kati. Al final es suïcida de la novel·la se suïcida.
·Joan Claret.
D’aquest personatge no hi ha molta informació, sabem que al principi de la novel.la la Mundeta Ventura, la seva dona, ho està buscant entre els morts i els ferits del bombardeig.
·Jordi Soteres.
Ës el promès de la Mundeta Claret i va nèixer a Mèxic.
2.4.Llegiu el fragment (pp. 195-196) en què Mundeta es compara amb la protagonista de la reina cristina de Suècia i comenteu-lo.
És com una breu descripció de la Mundeta Ventura, on la Mundeta es sent identificada en alguns aspectes amb la protagonista de la reina Cristina de Suècia, on li agradaria molt ser com la Cristina, la qual sembla ser molt feliç perquè es perfecta i segueix el camí de la felicitat.
Proposta 3. Espai
3.1 Busque informació sobre l’argument d’algunes d’aquestes novel·les i després expliqueu:
a) quina part o parts de la ciutat hi apareixen
b) quina classe social retraten
c) en quin temps històric se situa l’acció
Nada (1945) de Carmen Laforet
Andrea parteix a Barcelona amb l'esperança de trobar les bases per a una nova vida amb la condició de lliurar-se dels lligaments que li han estat imposades durant la seva estada en el poble. Aquesta esperança es veu dissipada al contemplar el panorama que assola la casa en la qual va a residir. Durant l'any en el qual resideix a Barcelona i malgrat la seva tancada personalitat, la protagonista assoleix establir una gran amistat amb Ena, una noia de família adinerada i de radiant personalitat. Aquesta amistat es veu alterada quan Ena sap de l'existència de Román, l'extravagant oncle d'Andrea, amb qui establix una misteriosa relació que finalitza amb una venjança personal per part de Ena i amb el posterior suïcidi de Román que provoca el desenllaç dels esdeveniments. Al final Ena es va a Madrid a viure i convida a Andrea al poc temps que vagi a treballar i residir a la capital on continuarà els seus estudis amb renovades esperances.
a) L'espai extern de la novel·la s'estén a Barcelona i els seus voltants. Apareéis restaurants de la barcelonesa, la catedral i l’església de Santa María del Mar, el Tibidabo, etc.
b) Correspon a una classe social mitjana, encara que malgrat la guerra la familia està escassa de menjar.
c) El temps històric correspon a la postguerra, entre els anys 40 i 50 (Guerra Civil Espanyola).
La verdad sobre el caso Savolta (1975) d’Eduardo Mendoza
El protagonista, Javier Miranda, és un noi de poble, que viatja a Barcelona de principis del segle XX, a la recerca de treball; comença treballant en un despatx d'advocats a càrrec de Cortabanyes, i aviat coneix al que serà el seu mentor, Paul André Lepprince. L'obra narra els tèrbols successos que van portar a terme, sobretot Lepprince, per les ànsies de poder d'aquest últim. En l'obra també es tracta el tema de l'amor, a través de María Coral, qui torna boig d'amor a Lepprince. L'obra conclou amb grans revoltes dels treballadors a Barcelona, que van ser qui van incendiar l'empresa d'armes Savolta, que dirigia Lepprince, provocant la seva mort. Després d'aquest succés, Miranda emigra amb la qual és la seva esposa, a Nova York.
a) La novel·la està situada a Barcelona, llocs com: Plaça Catalunya, les Rambles, l’Eixample, el vessant del Tibidabo, el Raval, el Barrio Chino, la zona industrial de l’Hospitalet y Sant Martí de Provençals.
b) En la novel·la es mostra una Barcelona en tots els seus nivells socials, des de l'alta burgesia fins als seus nivells més ínfims.
c) Aquesta novel·la està situada entre 1917 i 1919, període molt conflictiu a Barcelona i Catalunya. La burgesia, que ha acumulat grans capitals durant la primera guerra mundial (1914-1918), gràcies a la rentabilísima neutralitat, veu com s'esquerda el seu imperi econòmic des de la fi de la guerra i contempla espantada unes convulsions socials, justifícadísimas per la greu crisi que s'aveïna i els baixos salaris, que donaran com resultat un panorama d'acomiadaments, vagues i fins i tot assassinats.
Vida privada (1924) de joseph M. de Sagarra
Una lletra de canvi impagada, detonant d'un xantatge de conseqüències tràgiques per un gigoló nihilista, aixecarà les teulades de l'alta societat barcelonina dels anys trenta, mostrant un univers decadent poblat per aristòcrates arruïnats, entretingudes de oropel i parvenus impresentables.
a) La novel·la està situada a Barcelona, llocs concrets com l’Eixample i les Rambles.
b) Les classes socials són l'aristocràcia i l'alta burguesía.
c) La novel·la està situada entre els anys vint i principis dels trenta que viu els darrers moments de la Dictadura de Primo de Rivera i l'inici de la República.
3.2.Les tres dones protagonistes veuen Barcelona de forma diferent. Compareu la visió que tenen da la ciutat a partir dels fragments que hem seleccionat.
La Mundeta Jover i la Mundeta Claret pensen el mateix sobre la Rambla de Barcelona, per a elles dues es una gran reliquia una de les parts més boniques de tota Barcelona, on la gent pot caminar despreocupada, i l’unic respir d’una personalitat abatuda.La Mundeta Jover comenta que Barcelona se envelleix i la Mundeta Claret comenta com era abans la ciutat, una ciutat en ruïnes, decrèpita...
La Mundeta Ventura no parla molt sobre Barcelona però pel que diu en aquest petit fragment podem entendre que la seva Barcelona se la estima des de diferents punts de vista, però també té molta semblança amb les visions de les altres Mundetes ja que las tres Mundetes s’estimen molt la seva ciutat, Barcelona.
Proposta 4. Temps
4.1.Busqueu informació sobre aquests fets per poder entendre millor Ramona, adéu.
6 de desembre de 1894
En 1893, el anarquista Santiago Salvador va tirar una bomba en la platea del Liceo que va causar 20 morts.
16 de juliol de 1898.
Arsenio Martínez-Campos Antón (14 de desembre de 1831 – 23 de setembre de 1900). Militar y polític espanyol. Autor del pronunciament militar que va significar la Restauració borbònica a Espanya.
Valeriano Weyler y Nicolau va ser un noble, polític y militar espanyol, Marqués de Tenerife y Duque del Rubí, Grande de Espanya, capità general de Cuba durant la sublevació independentista de José Martí y Máximo Gómez. Va ser famós per la seva denostada política de Reconcentració.
Inauguració del tramvia elèctric a Gràcia.L’any 1901, ara fa un segle es va inaugurar un sistema combinat de transport de tramvia elèctric i funicular (el primer a Espanya) que comunicava la ciutat de Barcelona (Sant Gervasi de Cassoles) amb el cim del Tibidabo. Aquest sistema de transport formava part d’una urbanització creada pel Doctor Salvador Andreu i Grau que pretenia urbanitzar la muntanya. Com que l’Ajuntament pretenia preservar la muntanya la S.A. El Tibidabo, es va especialitzar en crear un parc d’atraccions i sales de festes al cim de la muntanya que han perdurat fins avui.
2 de gener de 1900
“les esglésies són plenes de gom a gom perquè ha tombat el segle i la gent té por”Es refereix a que com es l’any 1900 diu que es tomban de segle i la gent té por.
Unió Regionalista
Els dirigents de els corporacions econòmiques i ciutadanes de Catalunya van optar per formar un grup de caire polític: la Unió Regionalista. El programa demanava una autonomia política i administrativa. Es va organitzar el Centre Nacional Català (1900, Riba entre d'altres). A l'abril s'arriba a l'acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions convocades per al mes de maig. La “candidatura dels quatre presidents” encapçalada per Rusiñol, Robert, Montaner i Torres. La candidatura catalanista s'imposà totalment.
28 de juliol de 1909
L'anarquisme és un conjunt d'idees filosòfiques i polítiques que tenen en comú el rebuig cap a l'Estat i qualsevol forma d'autoritat, jerarquia o coerció física, mental o espiritual, així com la creença en la supremacia de l'individu.
Raquel Meller va ser una cantant, cupletista i actriu de cinema espanyola, el qual el seu mom vertader va ser Francisca Marqués López. Es diu que va ser la artista espanyola amb més éxit internacional durant tot el segle XX. Va ser ella qui va cantar la versió original de cançons famosíssimes espanyoles de la seva època, com La violetera. Durant els anys vint i trenta va ser famosa i admirada com un estel internacional.
4.3. Amb les dades que ens ofereix la Mundeta Ventura i amb la informació que hàgiu pogut aconseguir sobre el bombardeig del Colisèum escriviu una notícia explicant que va passar aquell dia. No oblideu que el text que redacteu ha d’intentar donar resposta als següents interrogants: què, qui, quan, on, per què, com.
Entre el 16, 17 i 18 març del 1938 van tenir lloc els fets mes cruels de la Guerra Civil Espanyola a la ciutat de Barcelona. Durant aquests tres dies van morir unes 700 persones,1.200 van resultar ferides i 48 edificis van quedar totalment destruïts a causa dels feroços bombardejos de les tropes feixistes. La capital catalana es va convertir en un banc de proves de les pontencies feixistes: la guerra de saturació. Cap altra ciutat havia estat abans bombardejada des de l'aire de forma tan sistemàtica i durant tant temps. Els atacs mancaven d'objectius militars en una ciutat oberta, sense defenses i amb poques instal·lacions estratègiques. Els seus habitants eren dones, ancians i nens, doncs els homes estaven en el front. Les estacions de metro es van convertir en refugis. Els aliats de Franco van llançar sobre la capital catalana 44 tones de bombes en una sèrie d'atacs sistemàtics. Els bombardejos es produïen cada tres hores i no tenien un objectiu militar: era un atac contra la població civil per a provocar el terror en la retaguardia republicana.
Proposta 5. Estructura
5.2. A la novel·la, hi trobem diferents moments de clímax: són episodis que fan avançar i que intenten mantenir l’atenció del lector. Localitzeu-los en cada una de les històries.
Moments com quan la Mundeta Jover està corrent per la montanya i li começa a sortir sang d’entre les cames. Quan arriba el metge li diu ue estava embarassada i que ha perdut el nen.
Un altre moment de clímax és quan la Mundeta Claret enxampa infraganti al seu promès amb la seva amiga Anna. Va sortir de la casa i es va muntar en el primer cotxe que va passar. Va tenir relacions sexual amb el desconegut i después la va pagar.
5.3.Quines diferencies hi ha? Què creieu que aporten a la novel·la aquestes repeticions?
Les diferencies que hi ha entre les pàg.198-199 i les pàg.227-228 que parla sobre la mort de en Francisco és que en les primeres comenta que esta malat i que s’havia mort i en les altres pàgines la Mundeta descriu els símptomes de les hemorràgies que tenia en Francisco i que feia deu anys que estava malalt.
En el segon cas en les pàg. 123-198 es comenta que la Mundeta esta passejant a les seves cosines quan veu a l’Ignasi que estava quiet miran les roses i en les pàg.135-145 es quan la Kati li presenta a l’Ignasi a la Mundeta, llavors comencen a parlar i ell li diu que si s’havien vist algun vegada i ella li diu que si i li explica tota la historia fins que l’Ignasi li dona un petó a l Mundeta i ella no es sent bé i se’n va.
Aquestes repeticions aporten a la novel·la més coneixement sobre els personatges i les relacions que tenen entre ells.
Proposta 6. Narrador i punt de vista
6.2. Traduïu el poema i busqueu informació sobre el moviment de la Nova Cançó.
Les yeux d'Elsa Louis Aragon (1897-1982)
Tes yeux sont si profonds qu'en me penchant pour boire
J'ai vu tous les soleils y venir se mirer
S'y jeter à mourir tous les désespérés
Tes yeux sont si profonds que j'y perds la mémoire
Les vents chassent en vain les chagrins de l'azur
Tes yeux plus clairs que lui lorsqu'une larme y luit
Tes yeux rendent jaloux le ciel d'après la pluie
Le verre n'est jamais si bleu qu'à sa brisure
Une bouche suffit au mois de Mai des mots
Pour toutes les chansons et pour tous les hélas
Trop peu d'un firmament pour des millions d'astres
Il leur fallait tes yeux et leurs secrets gémeaux.
Cachent-ils des éclairs dans cette lavande où
Des insectes défont leurs amours violentes
Je suis pris au filet des étoiles filantes
Comme un marin qui meurt en mer en plein mois d'août
J'ai retiré ce radium de la pechblende
Et j'ai brûlé mes doigts à ce feu défendu
Ô paradis cent fois retrouvé reperdu
Tes yeux sont mon Pérou ma Golconde mes Indes.
Il advint qu'un beau soir l'univers se brisa
Sur des récifs que les naufrageurs enflammèrent
Moi je voyais briller au-dessus de la mer
Les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa
Los ojos de Elsa
Inclinando a tus ojos los míos sitibundos
en su fondo vi todos los soles reflejados,
y el salto hacia la muerte de los desesperados,
como el de mis recuerdos a tus ojos profundos.
Vuelve al azul la bruma del viento perseguida;
-más diáfanos tus ojos abiertos bajo el llanto;
ni aún tras de la lluvia los cielos fulgen tanto;
el vaso azul no es tan azul como en la herida.
Al Mayo de las voces basta con un salterio
para todos los ayes y todas las canciones;
guarda un trozo de cielo luceros por millones,
donde faltan tus ojos con su doble misterio.
¿Escondes tus relámpagos en medio del espliego
donde el insecto vive su voluptuoso instante?
Preso estoy en el lazo de la estrella filante,
como ahogado marino bajo estival sosiego.
Yo extraje ese metal sutil de su pechblenda;
yo calciné mis dedos en su fuego prohibido;
paraíso mil veces recobrado y perdido,
tus ojos mi Golconda, mi dorada leyenda.
Y sucedió que el mundo bajo la tarde excelsa
rompiose en arrecifes de pérfidos fanales,
en tanto yo veía desde los litorales
sobre lívidas ondas brillar los ojos de Elsa.
Nova Cançó és el nom amb el qual es coneix el moviment que en ple franquisme impulsà una cançó catalana que reivindicava l'ús normal de la llengua alhora que denunciava les injustícies del règim.Aparegué a la segona meitat de la dècada 1951-1960, en iniciar-se un grup format per consell de Josep Benet i de Joan i Maurici Serrahima i integrat per Jaume Armengol, Lluís Serrahima i Miquel Porter, els quals compongueren unes primeres cançons en català, fet que responia a un clima tant universitari com de les diferents classes socials catalanes. També hi va tindre a veure: l'aparició radiofònica de Font Sellabona com "El trobador de Catalunya", la fundació de la discogràfica Edigsa, etc.El 1959 un escrit de Lluís Serrahima, publicat a la revista Germinabit amb el títol Ens calen cançons d’ara aglutinà autors i cantants, i després d'un èxit multitudinari al Centre Comarcal Lleidatà, es forma un grup homogeni, Els Setze Jutges, iniciat per Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, als quals s'afegiren aviat Delfí Abella i Francesc Pi de la Serra.
Proposta 7. Simbologia
Poseu-vos en el paper d'un escriptor o d'una escriptora. Imagineu quina podria ser la funcionalitat de:
·una rosa groga:
desamor, tristesa, pena, desànim
·un collaret de perles:
suntuositat, riquesa, elegancia, delicadesa, finura
·un colom mort:
guerra, sang, mort,dolor
·un rellotge de paret aturat:
por, inseguretat, calfred, inquietud
·un llibre al qual s'ha arrencat una pàgina en la vostra hipotètica primera novel·la:
somni fracasat, objectiu frustrat
Proposta 8. Llengua i estil.
8.1.Busqueu informació sobre l’ús del català en aquest període i relacioneu-la amb episodis concrets de la novel·la.
Segle XIX
Trobem un intent de recuperació lingüística i cultural: La Renaixença (1833) amb el Romanticisme com a moviment literari ja que aquest exalta la pàtria catalana. A l'any 1859 trobem els Jocs Florals. A l'hora d'establir un model de llengües trobem dos tipus de català:
•el català acadèmic: més sofisticat i basat en els clàssics.
•el català que ara es parla: és el més popular.
La polèmica entre les dues tendències es tanca es les propostes lingüístiques que un grup d'homes de lletres van fer a la revista “L'Avenç”.
Segle XX
L'any 1906 es celebrava el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, iniciativa duta a terme per Antoni Mª Alcover. Aquest congrés passà les bases per la futura normalització del català. L'any 1907 Enric prat de la Riba funda l'Institut d'Estudis Catalans. Dins aquest organisme es va crear la Secció de Filologia , que sota la direcció de Pompeu Fabra, va fixar l'ortografia l'any 1913, la gramàtica l'any 1918 i el Diccionari l'any 1932. Fabra va fer del català una llengua moderna, opta per a tots els usos i per a tots els territoris de parla catalana.L'inici del segle el trobem amb Modernisme, que substitueix la Renaixença, i consolida l'ús de la llengua catalana en la literatura. Apareixen després nous moviments: Noucentisme, Avantguardisme i l'Escola Mallorquina.Quan el català comença una situació de normalització, es produeix la Guerra Civil (1936-1939). Els vencedors, amb el general Franco al cap davant, varen posar fi a les llibertats aconseguides pel poble català i varen dur a terme una repressió contra la cultura i la llengua catalanes. Durant dècades, el castellà va ser la única llengua de l'ensenyament, de l'administració i dels mitjans de comunicació. Amb la mort de Franco l'any 1975, l'Estat espanyol va iniciar una nova etapa política que va culminar amb la instauració del nou sistema democràtic. L'any 1978 es posà en marxa una política de normalització lingüística des de les administracions democràtiques.
Quan la Mundeta diu: “els versos d’en Francisco, encara em fan sentir encara més estrangera”Ho diu perquè és cuan esta a París enyora Barcelona i en Francisco li esciru les poemes en castellà.
En Francisco escrivia el nom de totes les papallones en altre idioma ja que en aquell any (1901) es va començar a convalidar l’ús de la llengua catalana.
“Li envio un petit poema escrit en la llengua que mossèn Cinto m’ha ensenyat a descobrir i a estimar”Aquesta oració es refereix exclusivament al català ja que mossèn Cinto era un dels grans poetes catalans.
“els versos catalans em sonen millor que els castellans. Són més purs, els sento més a prop. Els versos d’en Francisco, al costat dels d’en Víctor, són feixucs, tibants, de comèdia. Ara m’adono què vol dir expresar-nos en la nostra llengua. I jo, que feia temps que escrivia el meu dietari en català i no ho havia notat.”
Compara els versos d’en Francisco amb els del Victor i diu que li agraden més els del Victor perquè són en català, al llarg de l’obra es comença a adonar-se de la importància que té el català en la ciutat Barcelonina.
8.2 Rellegiu el monòleg i feu una llista de tots els modismes comparatius, les locucions, les frases fetes i els refranys que hi trobeu.
"... perquè calia que el diner no s'estigués parat." (p.38)
Que el diner es mogui, és a dir, que generi riquessa.
"I jo vull fer el cort fort" (p. 39)
Ser una persona forta de sentiments, és a dir, no derrumbar-se per les situacions
"...quan veuen que es queden per vestir sants>"(p.39)
Sol aplicar-se a la dona soltera a la qual se li passa l'edat per a contreure matrimoni.
Doneu resposta a aquestes preguntes des de la vostra experiència com a lectors/es. Després, relacioneu les despostes amb el tema -o temes- de Ramona, Adéu.Podria ser que els escriptors/escriptores no suportem la felicitat –i encara menys la dels altres- perquè aquesta és matèria difícilment transformable en literatura?
Penso que per un escriptor pot ser dificil transmetre la felicitat a través d'un text però des de el punt de vista del lector potser molt diferent ja que tota historia acaba tenin el seu troçet de felicitat.
Considerem tot sovint com “grans temes” en literatura -ai, la jerarquia!- la dissort, la mort o el pas del temps, mentre que la felicitat, fugaç però no menys lluminosa, la deixem per als fulletons i els telefilms?
Simplement perquè són més importants, i la felicitat és més dificil de transmetreen una novel·la.
Proposta 2. Personatges
En la guia d’estudi hem fet referència sobretot als personatges femenins. Els masculins: Francisco Ventura, Víctor Amat, Ignasi Costa, Joan Claret, Jordi Soteres…, tot i que secundaris, són imprescindibles en la construcció de Ramona, adéu. Feu-ne un anàlisi.
·Francisco Ventura.
Està casat amb la Mundeta Jover. Ës un home adinerat. Li agrada escriure poemas per la seva dona i pintar. És meticulós i ordenat. El seu lema és: ordre, pau i tranquilitat.
·Víctor Amant.
És un estudiant amb el cual la mundeta Jover inicia una aventura amorosa, encara que ell no respon a les seves espectatives.
·Ignasi Costa.
És l’enamorat de la Mundeta Ventura. És un home prim i amb els cabells pentinats cap endarrera i fixos. Ho va veure per primera vegada mentre passejava a les seves cosinetes i desprès el va conèixer a la festa de la Kati. Al final es suïcida de la novel·la se suïcida.
·Joan Claret.
D’aquest personatge no hi ha molta informació, sabem que al principi de la novel.la la Mundeta Ventura, la seva dona, ho està buscant entre els morts i els ferits del bombardeig.
·Jordi Soteres.
Ës el promès de la Mundeta Claret i va nèixer a Mèxic.
2.4.Llegiu el fragment (pp. 195-196) en què Mundeta es compara amb la protagonista de la reina cristina de Suècia i comenteu-lo.
És com una breu descripció de la Mundeta Ventura, on la Mundeta es sent identificada en alguns aspectes amb la protagonista de la reina Cristina de Suècia, on li agradaria molt ser com la Cristina, la qual sembla ser molt feliç perquè es perfecta i segueix el camí de la felicitat.
Proposta 3. Espai
3.1 Busque informació sobre l’argument d’algunes d’aquestes novel·les i després expliqueu:
a) quina part o parts de la ciutat hi apareixen
b) quina classe social retraten
c) en quin temps històric se situa l’acció
Nada (1945) de Carmen Laforet
Andrea parteix a Barcelona amb l'esperança de trobar les bases per a una nova vida amb la condició de lliurar-se dels lligaments que li han estat imposades durant la seva estada en el poble. Aquesta esperança es veu dissipada al contemplar el panorama que assola la casa en la qual va a residir. Durant l'any en el qual resideix a Barcelona i malgrat la seva tancada personalitat, la protagonista assoleix establir una gran amistat amb Ena, una noia de família adinerada i de radiant personalitat. Aquesta amistat es veu alterada quan Ena sap de l'existència de Román, l'extravagant oncle d'Andrea, amb qui establix una misteriosa relació que finalitza amb una venjança personal per part de Ena i amb el posterior suïcidi de Román que provoca el desenllaç dels esdeveniments. Al final Ena es va a Madrid a viure i convida a Andrea al poc temps que vagi a treballar i residir a la capital on continuarà els seus estudis amb renovades esperances.
a) L'espai extern de la novel·la s'estén a Barcelona i els seus voltants. Apareéis restaurants de la barcelonesa, la catedral i l’església de Santa María del Mar, el Tibidabo, etc.
b) Correspon a una classe social mitjana, encara que malgrat la guerra la familia està escassa de menjar.
c) El temps històric correspon a la postguerra, entre els anys 40 i 50 (Guerra Civil Espanyola).
La verdad sobre el caso Savolta (1975) d’Eduardo Mendoza
El protagonista, Javier Miranda, és un noi de poble, que viatja a Barcelona de principis del segle XX, a la recerca de treball; comença treballant en un despatx d'advocats a càrrec de Cortabanyes, i aviat coneix al que serà el seu mentor, Paul André Lepprince. L'obra narra els tèrbols successos que van portar a terme, sobretot Lepprince, per les ànsies de poder d'aquest últim. En l'obra també es tracta el tema de l'amor, a través de María Coral, qui torna boig d'amor a Lepprince. L'obra conclou amb grans revoltes dels treballadors a Barcelona, que van ser qui van incendiar l'empresa d'armes Savolta, que dirigia Lepprince, provocant la seva mort. Després d'aquest succés, Miranda emigra amb la qual és la seva esposa, a Nova York.
a) La novel·la està situada a Barcelona, llocs com: Plaça Catalunya, les Rambles, l’Eixample, el vessant del Tibidabo, el Raval, el Barrio Chino, la zona industrial de l’Hospitalet y Sant Martí de Provençals.
b) En la novel·la es mostra una Barcelona en tots els seus nivells socials, des de l'alta burgesia fins als seus nivells més ínfims.
c) Aquesta novel·la està situada entre 1917 i 1919, període molt conflictiu a Barcelona i Catalunya. La burgesia, que ha acumulat grans capitals durant la primera guerra mundial (1914-1918), gràcies a la rentabilísima neutralitat, veu com s'esquerda el seu imperi econòmic des de la fi de la guerra i contempla espantada unes convulsions socials, justifícadísimas per la greu crisi que s'aveïna i els baixos salaris, que donaran com resultat un panorama d'acomiadaments, vagues i fins i tot assassinats.
Vida privada (1924) de joseph M. de Sagarra
Una lletra de canvi impagada, detonant d'un xantatge de conseqüències tràgiques per un gigoló nihilista, aixecarà les teulades de l'alta societat barcelonina dels anys trenta, mostrant un univers decadent poblat per aristòcrates arruïnats, entretingudes de oropel i parvenus impresentables.
a) La novel·la està situada a Barcelona, llocs concrets com l’Eixample i les Rambles.
b) Les classes socials són l'aristocràcia i l'alta burguesía.
c) La novel·la està situada entre els anys vint i principis dels trenta que viu els darrers moments de la Dictadura de Primo de Rivera i l'inici de la República.
3.2.Les tres dones protagonistes veuen Barcelona de forma diferent. Compareu la visió que tenen da la ciutat a partir dels fragments que hem seleccionat.
La Mundeta Jover i la Mundeta Claret pensen el mateix sobre la Rambla de Barcelona, per a elles dues es una gran reliquia una de les parts més boniques de tota Barcelona, on la gent pot caminar despreocupada, i l’unic respir d’una personalitat abatuda.La Mundeta Jover comenta que Barcelona se envelleix i la Mundeta Claret comenta com era abans la ciutat, una ciutat en ruïnes, decrèpita...
La Mundeta Ventura no parla molt sobre Barcelona però pel que diu en aquest petit fragment podem entendre que la seva Barcelona se la estima des de diferents punts de vista, però també té molta semblança amb les visions de les altres Mundetes ja que las tres Mundetes s’estimen molt la seva ciutat, Barcelona.
Proposta 4. Temps
4.1.Busqueu informació sobre aquests fets per poder entendre millor Ramona, adéu.
6 de desembre de 1894
En 1893, el anarquista Santiago Salvador va tirar una bomba en la platea del Liceo que va causar 20 morts.
16 de juliol de 1898.
Arsenio Martínez-Campos Antón (14 de desembre de 1831 – 23 de setembre de 1900). Militar y polític espanyol. Autor del pronunciament militar que va significar la Restauració borbònica a Espanya.
Valeriano Weyler y Nicolau va ser un noble, polític y militar espanyol, Marqués de Tenerife y Duque del Rubí, Grande de Espanya, capità general de Cuba durant la sublevació independentista de José Martí y Máximo Gómez. Va ser famós per la seva denostada política de Reconcentració.
Inauguració del tramvia elèctric a Gràcia.L’any 1901, ara fa un segle es va inaugurar un sistema combinat de transport de tramvia elèctric i funicular (el primer a Espanya) que comunicava la ciutat de Barcelona (Sant Gervasi de Cassoles) amb el cim del Tibidabo. Aquest sistema de transport formava part d’una urbanització creada pel Doctor Salvador Andreu i Grau que pretenia urbanitzar la muntanya. Com que l’Ajuntament pretenia preservar la muntanya la S.A. El Tibidabo, es va especialitzar en crear un parc d’atraccions i sales de festes al cim de la muntanya que han perdurat fins avui.
2 de gener de 1900
“les esglésies són plenes de gom a gom perquè ha tombat el segle i la gent té por”Es refereix a que com es l’any 1900 diu que es tomban de segle i la gent té por.
Unió Regionalista
Els dirigents de els corporacions econòmiques i ciutadanes de Catalunya van optar per formar un grup de caire polític: la Unió Regionalista. El programa demanava una autonomia política i administrativa. Es va organitzar el Centre Nacional Català (1900, Riba entre d'altres). A l'abril s'arriba a l'acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions convocades per al mes de maig. La “candidatura dels quatre presidents” encapçalada per Rusiñol, Robert, Montaner i Torres. La candidatura catalanista s'imposà totalment.
28 de juliol de 1909
L'anarquisme és un conjunt d'idees filosòfiques i polítiques que tenen en comú el rebuig cap a l'Estat i qualsevol forma d'autoritat, jerarquia o coerció física, mental o espiritual, així com la creença en la supremacia de l'individu.
Raquel Meller va ser una cantant, cupletista i actriu de cinema espanyola, el qual el seu mom vertader va ser Francisca Marqués López. Es diu que va ser la artista espanyola amb més éxit internacional durant tot el segle XX. Va ser ella qui va cantar la versió original de cançons famosíssimes espanyoles de la seva època, com La violetera. Durant els anys vint i trenta va ser famosa i admirada com un estel internacional.
4.3. Amb les dades que ens ofereix la Mundeta Ventura i amb la informació que hàgiu pogut aconseguir sobre el bombardeig del Colisèum escriviu una notícia explicant que va passar aquell dia. No oblideu que el text que redacteu ha d’intentar donar resposta als següents interrogants: què, qui, quan, on, per què, com.
Entre el 16, 17 i 18 març del 1938 van tenir lloc els fets mes cruels de la Guerra Civil Espanyola a la ciutat de Barcelona. Durant aquests tres dies van morir unes 700 persones,1.200 van resultar ferides i 48 edificis van quedar totalment destruïts a causa dels feroços bombardejos de les tropes feixistes. La capital catalana es va convertir en un banc de proves de les pontencies feixistes: la guerra de saturació. Cap altra ciutat havia estat abans bombardejada des de l'aire de forma tan sistemàtica i durant tant temps. Els atacs mancaven d'objectius militars en una ciutat oberta, sense defenses i amb poques instal·lacions estratègiques. Els seus habitants eren dones, ancians i nens, doncs els homes estaven en el front. Les estacions de metro es van convertir en refugis. Els aliats de Franco van llançar sobre la capital catalana 44 tones de bombes en una sèrie d'atacs sistemàtics. Els bombardejos es produïen cada tres hores i no tenien un objectiu militar: era un atac contra la població civil per a provocar el terror en la retaguardia republicana.
Proposta 5. Estructura
5.2. A la novel·la, hi trobem diferents moments de clímax: són episodis que fan avançar i que intenten mantenir l’atenció del lector. Localitzeu-los en cada una de les històries.
Moments com quan la Mundeta Jover està corrent per la montanya i li começa a sortir sang d’entre les cames. Quan arriba el metge li diu ue estava embarassada i que ha perdut el nen.
Un altre moment de clímax és quan la Mundeta Claret enxampa infraganti al seu promès amb la seva amiga Anna. Va sortir de la casa i es va muntar en el primer cotxe que va passar. Va tenir relacions sexual amb el desconegut i después la va pagar.
5.3.Quines diferencies hi ha? Què creieu que aporten a la novel·la aquestes repeticions?
Les diferencies que hi ha entre les pàg.198-199 i les pàg.227-228 que parla sobre la mort de en Francisco és que en les primeres comenta que esta malat i que s’havia mort i en les altres pàgines la Mundeta descriu els símptomes de les hemorràgies que tenia en Francisco i que feia deu anys que estava malalt.
En el segon cas en les pàg. 123-198 es comenta que la Mundeta esta passejant a les seves cosines quan veu a l’Ignasi que estava quiet miran les roses i en les pàg.135-145 es quan la Kati li presenta a l’Ignasi a la Mundeta, llavors comencen a parlar i ell li diu que si s’havien vist algun vegada i ella li diu que si i li explica tota la historia fins que l’Ignasi li dona un petó a l Mundeta i ella no es sent bé i se’n va.
Aquestes repeticions aporten a la novel·la més coneixement sobre els personatges i les relacions que tenen entre ells.
Proposta 6. Narrador i punt de vista
6.2. Traduïu el poema i busqueu informació sobre el moviment de la Nova Cançó.
Les yeux d'Elsa Louis Aragon (1897-1982)
Tes yeux sont si profonds qu'en me penchant pour boire
J'ai vu tous les soleils y venir se mirer
S'y jeter à mourir tous les désespérés
Tes yeux sont si profonds que j'y perds la mémoire
Les vents chassent en vain les chagrins de l'azur
Tes yeux plus clairs que lui lorsqu'une larme y luit
Tes yeux rendent jaloux le ciel d'après la pluie
Le verre n'est jamais si bleu qu'à sa brisure
Une bouche suffit au mois de Mai des mots
Pour toutes les chansons et pour tous les hélas
Trop peu d'un firmament pour des millions d'astres
Il leur fallait tes yeux et leurs secrets gémeaux.
Cachent-ils des éclairs dans cette lavande où
Des insectes défont leurs amours violentes
Je suis pris au filet des étoiles filantes
Comme un marin qui meurt en mer en plein mois d'août
J'ai retiré ce radium de la pechblende
Et j'ai brûlé mes doigts à ce feu défendu
Ô paradis cent fois retrouvé reperdu
Tes yeux sont mon Pérou ma Golconde mes Indes.
Il advint qu'un beau soir l'univers se brisa
Sur des récifs que les naufrageurs enflammèrent
Moi je voyais briller au-dessus de la mer
Les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa les yeux d'Elsa
Los ojos de Elsa
Inclinando a tus ojos los míos sitibundos
en su fondo vi todos los soles reflejados,
y el salto hacia la muerte de los desesperados,
como el de mis recuerdos a tus ojos profundos.
Vuelve al azul la bruma del viento perseguida;
-más diáfanos tus ojos abiertos bajo el llanto;
ni aún tras de la lluvia los cielos fulgen tanto;
el vaso azul no es tan azul como en la herida.
Al Mayo de las voces basta con un salterio
para todos los ayes y todas las canciones;
guarda un trozo de cielo luceros por millones,
donde faltan tus ojos con su doble misterio.
¿Escondes tus relámpagos en medio del espliego
donde el insecto vive su voluptuoso instante?
Preso estoy en el lazo de la estrella filante,
como ahogado marino bajo estival sosiego.
Yo extraje ese metal sutil de su pechblenda;
yo calciné mis dedos en su fuego prohibido;
paraíso mil veces recobrado y perdido,
tus ojos mi Golconda, mi dorada leyenda.
Y sucedió que el mundo bajo la tarde excelsa
rompiose en arrecifes de pérfidos fanales,
en tanto yo veía desde los litorales
sobre lívidas ondas brillar los ojos de Elsa.
Nova Cançó és el nom amb el qual es coneix el moviment que en ple franquisme impulsà una cançó catalana que reivindicava l'ús normal de la llengua alhora que denunciava les injustícies del règim.Aparegué a la segona meitat de la dècada 1951-1960, en iniciar-se un grup format per consell de Josep Benet i de Joan i Maurici Serrahima i integrat per Jaume Armengol, Lluís Serrahima i Miquel Porter, els quals compongueren unes primeres cançons en català, fet que responia a un clima tant universitari com de les diferents classes socials catalanes. També hi va tindre a veure: l'aparició radiofònica de Font Sellabona com "El trobador de Catalunya", la fundació de la discogràfica Edigsa, etc.El 1959 un escrit de Lluís Serrahima, publicat a la revista Germinabit amb el títol Ens calen cançons d’ara aglutinà autors i cantants, i després d'un èxit multitudinari al Centre Comarcal Lleidatà, es forma un grup homogeni, Els Setze Jutges, iniciat per Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, als quals s'afegiren aviat Delfí Abella i Francesc Pi de la Serra.
Proposta 7. Simbologia
Poseu-vos en el paper d'un escriptor o d'una escriptora. Imagineu quina podria ser la funcionalitat de:
·una rosa groga:
desamor, tristesa, pena, desànim
·un collaret de perles:
suntuositat, riquesa, elegancia, delicadesa, finura
·un colom mort:
guerra, sang, mort,dolor
·un rellotge de paret aturat:
por, inseguretat, calfred, inquietud
·un llibre al qual s'ha arrencat una pàgina en la vostra hipotètica primera novel·la:
somni fracasat, objectiu frustrat
Proposta 8. Llengua i estil.
8.1.Busqueu informació sobre l’ús del català en aquest període i relacioneu-la amb episodis concrets de la novel·la.
Segle XIX
Trobem un intent de recuperació lingüística i cultural: La Renaixença (1833) amb el Romanticisme com a moviment literari ja que aquest exalta la pàtria catalana. A l'any 1859 trobem els Jocs Florals. A l'hora d'establir un model de llengües trobem dos tipus de català:
•el català acadèmic: més sofisticat i basat en els clàssics.
•el català que ara es parla: és el més popular.
La polèmica entre les dues tendències es tanca es les propostes lingüístiques que un grup d'homes de lletres van fer a la revista “L'Avenç”.
Segle XX
L'any 1906 es celebrava el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, iniciativa duta a terme per Antoni Mª Alcover. Aquest congrés passà les bases per la futura normalització del català. L'any 1907 Enric prat de la Riba funda l'Institut d'Estudis Catalans. Dins aquest organisme es va crear la Secció de Filologia , que sota la direcció de Pompeu Fabra, va fixar l'ortografia l'any 1913, la gramàtica l'any 1918 i el Diccionari l'any 1932. Fabra va fer del català una llengua moderna, opta per a tots els usos i per a tots els territoris de parla catalana.L'inici del segle el trobem amb Modernisme, que substitueix la Renaixença, i consolida l'ús de la llengua catalana en la literatura. Apareixen després nous moviments: Noucentisme, Avantguardisme i l'Escola Mallorquina.Quan el català comença una situació de normalització, es produeix la Guerra Civil (1936-1939). Els vencedors, amb el general Franco al cap davant, varen posar fi a les llibertats aconseguides pel poble català i varen dur a terme una repressió contra la cultura i la llengua catalanes. Durant dècades, el castellà va ser la única llengua de l'ensenyament, de l'administració i dels mitjans de comunicació. Amb la mort de Franco l'any 1975, l'Estat espanyol va iniciar una nova etapa política que va culminar amb la instauració del nou sistema democràtic. L'any 1978 es posà en marxa una política de normalització lingüística des de les administracions democràtiques.
Quan la Mundeta diu: “els versos d’en Francisco, encara em fan sentir encara més estrangera”Ho diu perquè és cuan esta a París enyora Barcelona i en Francisco li esciru les poemes en castellà.
En Francisco escrivia el nom de totes les papallones en altre idioma ja que en aquell any (1901) es va començar a convalidar l’ús de la llengua catalana.
“Li envio un petit poema escrit en la llengua que mossèn Cinto m’ha ensenyat a descobrir i a estimar”Aquesta oració es refereix exclusivament al català ja que mossèn Cinto era un dels grans poetes catalans.
“els versos catalans em sonen millor que els castellans. Són més purs, els sento més a prop. Els versos d’en Francisco, al costat dels d’en Víctor, són feixucs, tibants, de comèdia. Ara m’adono què vol dir expresar-nos en la nostra llengua. I jo, que feia temps que escrivia el meu dietari en català i no ho havia notat.”
Compara els versos d’en Francisco amb els del Victor i diu que li agraden més els del Victor perquè són en català, al llarg de l’obra es comença a adonar-se de la importància que té el català en la ciutat Barcelonina.
8.2 Rellegiu el monòleg i feu una llista de tots els modismes comparatius, les locucions, les frases fetes i els refranys que hi trobeu.
"... perquè calia que el diner no s'estigués parat." (p.38)
Que el diner es mogui, és a dir, que generi riquessa.
"I jo vull fer el cort fort" (p. 39)
Ser una persona forta de sentiments, és a dir, no derrumbar-se per les situacions
"...quan veuen que es queden per vestir sants>"(p.39)
Sol aplicar-se a la dona soltera a la qual se li passa l'edat per a contreure matrimoni.
dimecres, 16 d’abril del 2008
Biografia Montserrat Roig
Barcelona, 1946-1991. Narradora i periodista. Filla de l’escriptor Tomàs Roig i Llop, llicenciada en Filosofia i Lletres (1968) i lectora d’espanyol a la Universitat de Bristol (1972-1973), és un dels noms més representatius del conjunt d’escriptors que es van iniciar literàriament a finals dels seixanta. Autora d’èxit i compromesa amb la cultura catalana i amb el feminisme, es va donar a conèixer amb Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (Premi Víctor Català 1970).
Aquest primer recull de narracions inaugurava un cicle que va continuar amb tres novel·les: Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres(1977, Premi Sant Jordi 1976) i L’hora violeta (1980). Les quatre obres, relacionades intertextualment per les protagonistes, literaturitzen la història de la petitat burgesia de l’Eixample barceloní des de finals del segle XIX fins als anys setanta del segle XX.
Són importants temes com les relacions entre les dones, els rols socials que se’ls adjudiquen, la sexualitat femenina, la problemàtica de l’articulació de la seva subjectivitat, el paper de l’escriptura en aquesta articulació, les relacions de poder entre els sexes, etc.
L’autora també féu alguna traducció, i alguna incursió en el teatre, en l’assaig i en altres gèneres.
Professionalitzada en el periodisme des de molt aviat, col·laborà a Tele-exprés, Destino, Triunfo, Cambio 16, Serra d'Or, Avui, etc. i escriví textos literaris per a Lletra de canvi o Els Marges, entre d’altres.
dimecres, 5 de març del 2008
Vicent Andrés i Estellés
Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que sovint és citada als versos del poeta. Va passar la seva infància a Burjassot. Als llibres L'ofici de demà i Coral romput recorda les morts familiars de la seva infantesa.
La vocació literària es va desvetllar molt aviat en l'autor, pel costat del teatre. La guerra civil espanyola fa que deixi els estudis. La família no es va exiliar, però va haver de cremar alguns llibres, atès l'empresonament de persones que tenien llibres prohibits. Acabada la guerra, va començar a treballar de forner, com el seu pare; després, d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
El 1942 va publicar el seu primer article al diari "Jornada" i a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid, va cursar la carrera com a becat. L'any 1945 a Navarra va escriure poesia en català. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias".
Ja instal·lat a València, escriu poemes en català. El seu primer llibre va ser Ciutat a cau d'orella(1953). El 1955 es va casar amb Isabel Llorente i deu mesos després van tenir una filla que es va morir als quatre mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure La nit i Primera soledad. La parella va tenir dos fills més.
Després, publicaria Donzell amarg (1958) i L'amant de tota la vida(1966).
Durant els anys seixanta, va organitzar campanyes agressives contra es qui feien esforços redreçament cultural i lingüístic deñs valencians.Aquesta situació de contradicció entre els seus sentiments més profunds i els interessos relacionats mab la subsitèmcia econòmica va durar fins l'any 1971, que és quan decideix publicar els seus versos. Treu a la llum cinc llibres: La clau que obri tots els panys, Llibre de marevelles, Llibre d'exilis, Primera audició i L'inventari clement. Més endavant, va començar a escriure el poemari Mural del País Valencià un parell o tres dies després de la mort del dictador Franco. Fruit de la feina de gairebé quatre anys, Mural del País Valencià, es va anar configurant com la cantala dels pobles, de tots els pobles del País Valencià units en l'alegria d'un futur que s'endevinava joiós.
Va conrear altres gèneres literaris. L'única obra de teatr publicada correspon àls poemes escènes Oratoris del nostres temps(1978). També va escriure guions de cinema. Va publicar tres obres de caràcter autobiogràfics. En prosa té publicada una novel·la breu, El coixinet(1987).
En homenatge del poeta, des del 1973 es convoca un premi de poesia amb el seu nom. Els temes recurrents en la poesia d'Estellés són la fam, el sexe, la mort i l'amor, construïts fonent diversos registres.
El gruix de l'obra d'Estellés es va donar a conèixer al desenvolupament del moviement popular de la Nova Cançó i s'hi va relacionar íntimament. L'autor va participar en nombrosos recitals conjunts als´més diversos llocs del Països Catalans. El 1984 va rebre el premi de les Lletres Valencianes.
Va morir a València, el 27 de març de 1993. Va deixar una abundant obra inèdita.
El fenomen poètic estellesià en el seu context històric
Vicent Andrés Estellés inicia la seva producció poètica a la postguerra. Ho fa des de la perifèria literària que era la València d'aleshores i al voltant dels cenacles on s'aplegaven Xavier Casp, Joan Fuster i altres membres de l'incipient catalanisme valencià de la represa. Era un jove periodista amb vocació de poeta que escrivia versos i alguna vegada els publicava.
Pero no fou fins a l'inici dels anys setanta que la seva obra va protagonitzar l'assalt al carrer i va esdevenir símbol d'un país valencià que despertava. Per fi la literatura valenciana contemporània infantava un poeta exportable i popular. L'operació va ser un èxit cívic en aquell moment auroral de la transició a la democràcia. I ho va ser en l'àmbit general de la literatura catalana, on Estellés va ser llegit i valorat.
El compromís cívic del poeta
Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, tot presentant-se com a intèrpret dels mots de la tribu i de les reivindicacions del seu poble.
En la variada gamma temàtica i tonal de la seva lírica, un dles valors més incontestables és l'assoliment d'aquesta imatge de dignitat personal i civil.
Davant l'espectacle de la postguerra, de la misèria i les repressions de tota mena, Estellés palesa el seu tarannà de cronista apassionat i fa un inventari dels personatges i els esdeveniments que constitueixen aquell món.
La temàtica amorosa
La mort, el seu ritual i les al·legories corresponents constitueixen una temàtica que fascina l'Estellés i sovint l'obssesiona fins a fer-li associar el sonet amb un taüt, o suscitar el relat premonitori del seu propi enterrament. Al costat d'aquesta bellesa de la mort, hi ha, una atracció obssesiva per l'amor.
Potser un dels trets més cridaners pel que fa a la projecció pública de la poesia estellesiana és la manera crua i immediata amb què va tractar en ocasions l'experiència del sexe. Així mateix, Estellés associa automàticament amb l'erotisme i amb el cos femení.
Perè en el tractament estellesià de la matèria amorosa caldria destacar principalment els encerts expressius plens d'intensitat, tan quan parla d'amors furtius com quan evoca un amor conjugal viscut i fidel com la mort mateixa.
Els procediments retòrics
La poesia d'estellés palesa també una particular elaboració estilística i retòrica, ben visible. Podríem afegir-hi altres recursos, com és l'ús expressiu dels topònims.
Un dels procediments més destacables és el de la paròdia.
L'autor a llegat a la cultura catalana un discurs pastat amb paraula viva, eficaç per a la difusió popular de la poesia i també un referent poètic personalíssim.
dimarts, 26 de febrer del 2008
Treball Ball robat
1. Situa deneracionalment Joan Oliver. Per què es pot parlar d'un autor "desclassat"?
Joan Oliver, amb pseudónim de Pere Quart en les seves poesies, està considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana. Va nèiexer a una destacada familia de burguesos en Sabadell, ell era el quart germà, d'once que eren. D'aquí el seu pseudónim de Pere Quart. Va estudiar dret i més tarde va formar junt amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols el Grup de Sabadell. Joan Oliver adopta una postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, actitud contrària a les pretensions i el transcendentalisme. Oliver va decantar-se cap al realisme i el compromís.Durant la guerra civil, és va decantar per al bandol repúblicà, s'esdevé president de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, acabada la guerra, s'exiliarà a França, primer al castell de Roissy-en-Brie, fins que el mateix any 1939 s'embarca cap a Buenos Aires i el 1940 fixa la residència a Santiago de Xile, on viurà vuit anys.En 1948 regressa a Barcelona, a on el franquisme es caracteritzava per el autoritarisme i la repressió, va ser pressoner durant tres mesos i tres anys desprès va rebre el premi del President de la República francesa en els Jocs Florals de Paris. Pere Quart mor al 1986. Diem que Joan Oliver és un autor desclassat perquè cal tenir en compte que deixa la classe social a la qual pertany i es posa del bandòl dels repúblicans, està invers en la política catalana contra el franquisme i manté una postura antifeixista.
2. Fes una sinopsi del desenvolupament del teatre català del del tombant del segle.
Al teatre català va haver una censura i una gran prohibició d'expressió en les obres teatrals catalanes. La censura franquista, directa o indirecta, incidia considerablement a l'hora de borrar o anul·lar els intents de renovació dels repertoris dels teatres catalans.Les prohibicions governatives, els criteris de presumpta moralitat, guiaven la censura teatral. La cultura oficial franquista feia del tot impossible la viabilitat pública d'un teatre català que havia de recloure's en la clandestinitat.Van arribar a classificar els espectacles teatrals como a "greument perillosos" els que no s'adeien a la moral catòlica oficial. Era censurada tota referència a l'avortament, l'homosexualitat, l'adulteri o el divorci. Les institucions i normes per a la censura moral dels espectacles aclaries, que no es podien presentar: " vicios o personajes viciosos, tramas amorosas, pasionales o sensuales, amor libre, adulterio, vestidos provocativos, concepto frívolo del matrimonio o picarescas de doble sentido, gestos obscenos y provocaciones", en canvi, es toleraven " los argumentos amorosos correctamente expuestos". Encara que a l'hora de la veritat, la pràctica censòria estigués plena de contradiccions. Respecte a les traduccions, la Delegació del Ministerio de Información y Turismo del govern dictatorial espanyol va fer circular unes normes, de caràcter oficiós, però d'obligat acatament, que limitaven al teatre professional les representacions d'obres estrangeres en català. En cada temporada, només es podia estrenar una traducció estrangera per cada quatre estrenes d'obres originals d'autors catalans que figuraven en la programació del teatre.Tampoc no es podia escenificar cap traducció que no hagués estat estrenada, si més no dos anys enrere, al país d'origen i que no disposés del permís del traductor de la versió castellana, no podia mantenir-se en cartell més temps del que hi havia figurat l'obra original.Aquesta normativa tan restrictiva no arribà a aplicar-se al peu de la lletra.
3. Comenta críticament el fragment de Miquel M. Gibert: “Ball robat: la culminació de l’obra
dramàtica de Joan Oliver” dins “El teatre de Joan Oliver”. Barcelona, Institut del Teatre, 1998.
Aquest fragment ens ofereix una visió des del punt de vista de Joan Oliver sobre el tema de l’obra Ball robat: la incapacitat de l’home racional de ser feliç.
L’autor no propasa un model a seguir, sinó que reflecteix la realitat tal com és, amb unes característiques que considera essencials. Oliver analitza la nostra condició humana alhora que es considera tambè com matèria d’anàlisi, es a dir, encara que ell analitza la nostra manera d’actuar s’inclou tambè ja que és home. Per tant, l’autor, per una part, busca el problema de la veritat de l’home, i per altre, l’objectivació d’aquesta recerca general. Aquesta generalització es puntualitza en uns personatges concrets, en aquest cas els tres matrimonis de Ball robat, en un temps determinat, els anys cinquanta.Segons Oliver, l’home està determinat per tres factos: la seva propia realitat íntima, la impossibilitat d’assolir la veritat i la projecció d’això que vols per a uns altres.
4. Oliver, quan té un discurs a fer, segueix, de vegades, la tècnica txekhoviana del “monòleg amb rèpliques”; podries assenyalar-ne alguns?
Anton Pàvlovitx Txèkhov va ser un dels principals dramaturgs i narradors de Rússia. La seva tècnica es basava en els diàlegs en forma de monòlegs. Oliver, de vegades, ha utilitzat aquesta tècnica.Un exemple dins de l’obra Ball Robat: al primer acte, tenim al matrimoni Mercè-Cugat al llit. La Mercè li confesa al seu marit que està enamorada de l’Oleguer. Joan Oliver utilitza aquesta tècnica en la confessió de la Mercè.
“...Ja està fit, l’estimo i ell ho sa, i així la cosa és molt més greu, oi que sí? Ara tu m’hauries de preguntar, serenament, com un confesor: “I ell,q què, et correspon?” Amb tota la sinceritat de què soc capaç et dirè que no tinc la certesa... “
5.En un moment determinat de l'obra es defineix l'intel·lectual; estàs d'acord que un intel·lectual és com l'intueixen Cugat i Oleguer?
L’Oleguer és un home que menysprea l’intel·lectual, un bon exemple el tenim al Cugat, un home que li agrada llegir i escriure. En Cugat sempre l'aplica a la filosofia y a la seva literatura mentre que l’Oleguer ho aplica a la vida quotidiana y a la seva intenció de ser feliç amb la seva carrera que és el que més l'importa.
6.Com concep Oliver l'home i la bèstia?
Per a Oliver, l’home es un ser racional incapaç de ser feliç mentre que la bèstia es un ser irracional que pot assolir la felicitat.
En alguns fragments del l'obra Ball Robat, Joan Oliver expressa els conceptes de l'home y la bèstia.Exemples:
Acte primer, pàgina 75
Cugat-Les decepcions són inevitables.He arribat a la conclusió que el sentit de la vida només es troba en el dolor,l'única realitat que ens ha estat plenament donada.cada ànima és com un estranger que viu en terra enemiga.Els homes no hem après d'estimar-nos.
Pàgina 75:
Cugat-Jo només sé,ara més que mai, que l'home no és altra cosa que una bèstia infeliç:lúnica!En aquests fragments destaca la diferencia entre l'home (un ser infeliç) i la bèstia (un animal feliç).
8.Formula la temàtica significativa de l'obra i respon a aquesta qüestió:Si és constitutiu de la condició humana l'experiència de la solitud,el dolor i la infelicitat,malgrat la tendència a ser feliços,¿fins a quin punt Oliver es planteja el perqè d'aquesta dolorosa experiència en les criatures humanes?
El tema de l’obra es la incapacitat de l’home racional de ser feliç. Segons Oliver, la solitud, el dolor i la infelicitat son propis de la condició huamana. Aquesta manera de pensar ve de que desprès de la guerra civil es va marxar cap a Santiago de Xile. Tot i sent de la burguesía, es va separar de la seva classe social i es reunir amb els revolucionaris. Amb això vull dir que Oliver ha hagut de passar per dificultads.
En l’obra Ball robat ho mostra a l’epíleg, quan per exemple la Mercè sommia amb haver-se casat amb l’Oleguer, encara que si s’hagues casta amb ell, potser estarien en la mateixa situació que amb el Cugat, és per qaquest motiu que es resignen i es queden tal com estan.
Joan Oliver, amb pseudónim de Pere Quart en les seves poesies, està considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana. Va nèiexer a una destacada familia de burguesos en Sabadell, ell era el quart germà, d'once que eren. D'aquí el seu pseudónim de Pere Quart. Va estudiar dret i més tarde va formar junt amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols el Grup de Sabadell. Joan Oliver adopta una postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, actitud contrària a les pretensions i el transcendentalisme. Oliver va decantar-se cap al realisme i el compromís.Durant la guerra civil, és va decantar per al bandol repúblicà, s'esdevé president de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, acabada la guerra, s'exiliarà a França, primer al castell de Roissy-en-Brie, fins que el mateix any 1939 s'embarca cap a Buenos Aires i el 1940 fixa la residència a Santiago de Xile, on viurà vuit anys.En 1948 regressa a Barcelona, a on el franquisme es caracteritzava per el autoritarisme i la repressió, va ser pressoner durant tres mesos i tres anys desprès va rebre el premi del President de la República francesa en els Jocs Florals de Paris. Pere Quart mor al 1986. Diem que Joan Oliver és un autor desclassat perquè cal tenir en compte que deixa la classe social a la qual pertany i es posa del bandòl dels repúblicans, està invers en la política catalana contra el franquisme i manté una postura antifeixista.
2. Fes una sinopsi del desenvolupament del teatre català del del tombant del segle.
Al teatre català va haver una censura i una gran prohibició d'expressió en les obres teatrals catalanes. La censura franquista, directa o indirecta, incidia considerablement a l'hora de borrar o anul·lar els intents de renovació dels repertoris dels teatres catalans.Les prohibicions governatives, els criteris de presumpta moralitat, guiaven la censura teatral. La cultura oficial franquista feia del tot impossible la viabilitat pública d'un teatre català que havia de recloure's en la clandestinitat.Van arribar a classificar els espectacles teatrals como a "greument perillosos" els que no s'adeien a la moral catòlica oficial. Era censurada tota referència a l'avortament, l'homosexualitat, l'adulteri o el divorci. Les institucions i normes per a la censura moral dels espectacles aclaries, que no es podien presentar: " vicios o personajes viciosos, tramas amorosas, pasionales o sensuales, amor libre, adulterio, vestidos provocativos, concepto frívolo del matrimonio o picarescas de doble sentido, gestos obscenos y provocaciones", en canvi, es toleraven " los argumentos amorosos correctamente expuestos". Encara que a l'hora de la veritat, la pràctica censòria estigués plena de contradiccions. Respecte a les traduccions, la Delegació del Ministerio de Información y Turismo del govern dictatorial espanyol va fer circular unes normes, de caràcter oficiós, però d'obligat acatament, que limitaven al teatre professional les representacions d'obres estrangeres en català. En cada temporada, només es podia estrenar una traducció estrangera per cada quatre estrenes d'obres originals d'autors catalans que figuraven en la programació del teatre.Tampoc no es podia escenificar cap traducció que no hagués estat estrenada, si més no dos anys enrere, al país d'origen i que no disposés del permís del traductor de la versió castellana, no podia mantenir-se en cartell més temps del que hi havia figurat l'obra original.Aquesta normativa tan restrictiva no arribà a aplicar-se al peu de la lletra.
3. Comenta críticament el fragment de Miquel M. Gibert: “Ball robat: la culminació de l’obra
dramàtica de Joan Oliver” dins “El teatre de Joan Oliver”. Barcelona, Institut del Teatre, 1998.
Aquest fragment ens ofereix una visió des del punt de vista de Joan Oliver sobre el tema de l’obra Ball robat: la incapacitat de l’home racional de ser feliç.
L’autor no propasa un model a seguir, sinó que reflecteix la realitat tal com és, amb unes característiques que considera essencials. Oliver analitza la nostra condició humana alhora que es considera tambè com matèria d’anàlisi, es a dir, encara que ell analitza la nostra manera d’actuar s’inclou tambè ja que és home. Per tant, l’autor, per una part, busca el problema de la veritat de l’home, i per altre, l’objectivació d’aquesta recerca general. Aquesta generalització es puntualitza en uns personatges concrets, en aquest cas els tres matrimonis de Ball robat, en un temps determinat, els anys cinquanta.Segons Oliver, l’home està determinat per tres factos: la seva propia realitat íntima, la impossibilitat d’assolir la veritat i la projecció d’això que vols per a uns altres.
4. Oliver, quan té un discurs a fer, segueix, de vegades, la tècnica txekhoviana del “monòleg amb rèpliques”; podries assenyalar-ne alguns?
Anton Pàvlovitx Txèkhov va ser un dels principals dramaturgs i narradors de Rússia. La seva tècnica es basava en els diàlegs en forma de monòlegs. Oliver, de vegades, ha utilitzat aquesta tècnica.Un exemple dins de l’obra Ball Robat: al primer acte, tenim al matrimoni Mercè-Cugat al llit. La Mercè li confesa al seu marit que està enamorada de l’Oleguer. Joan Oliver utilitza aquesta tècnica en la confessió de la Mercè.
“...Ja està fit, l’estimo i ell ho sa, i així la cosa és molt més greu, oi que sí? Ara tu m’hauries de preguntar, serenament, com un confesor: “I ell,q què, et correspon?” Amb tota la sinceritat de què soc capaç et dirè que no tinc la certesa... “
5.En un moment determinat de l'obra es defineix l'intel·lectual; estàs d'acord que un intel·lectual és com l'intueixen Cugat i Oleguer?
L’Oleguer és un home que menysprea l’intel·lectual, un bon exemple el tenim al Cugat, un home que li agrada llegir i escriure. En Cugat sempre l'aplica a la filosofia y a la seva literatura mentre que l’Oleguer ho aplica a la vida quotidiana y a la seva intenció de ser feliç amb la seva carrera que és el que més l'importa.
6.Com concep Oliver l'home i la bèstia?
Per a Oliver, l’home es un ser racional incapaç de ser feliç mentre que la bèstia es un ser irracional que pot assolir la felicitat.
En alguns fragments del l'obra Ball Robat, Joan Oliver expressa els conceptes de l'home y la bèstia.Exemples:
Acte primer, pàgina 75
Cugat-Les decepcions són inevitables.He arribat a la conclusió que el sentit de la vida només es troba en el dolor,l'única realitat que ens ha estat plenament donada.cada ànima és com un estranger que viu en terra enemiga.Els homes no hem après d'estimar-nos.
Pàgina 75:
Cugat-Jo només sé,ara més que mai, que l'home no és altra cosa que una bèstia infeliç:lúnica!En aquests fragments destaca la diferencia entre l'home (un ser infeliç) i la bèstia (un animal feliç).
8.Formula la temàtica significativa de l'obra i respon a aquesta qüestió:Si és constitutiu de la condició humana l'experiència de la solitud,el dolor i la infelicitat,malgrat la tendència a ser feliços,¿fins a quin punt Oliver es planteja el perqè d'aquesta dolorosa experiència en les criatures humanes?
El tema de l’obra es la incapacitat de l’home racional de ser feliç. Segons Oliver, la solitud, el dolor i la infelicitat son propis de la condició huamana. Aquesta manera de pensar ve de que desprès de la guerra civil es va marxar cap a Santiago de Xile. Tot i sent de la burguesía, es va separar de la seva classe social i es reunir amb els revolucionaris. Amb això vull dir que Oliver ha hagut de passar per dificultads.
En l’obra Ball robat ho mostra a l’epíleg, quan per exemple la Mercè sommia amb haver-se casat amb l’Oleguer, encara que si s’hagues casta amb ell, potser estarien en la mateixa situació que amb el Cugat, és per qaquest motiu que es resignen i es queden tal com estan.
diumenge, 17 de febrer del 2008
Una lectura de Ball robat
Oliver va enllestir Ball robat cap al final del 1954. L'aspiració de l'autor en obres com Cataclisme era assenyalar les deficiències morals de la classe burgesa a fi de remarcar-ne la incidència nefasta per al cos social i per a proposar-ne la millora ètica. Ball robat entronca amb la relfexió sobre l'essència de l'ésser humà i en el context de la postguerra. La comèdia d'Oliver té l'encert d'entreteixir un conjunt triangular de paral·lelismes i contrastos que construeixen un artefacte de rellotgeria molt ben ajustat i, de l'altre, ofereixen un comendi de las inquietuds morals i ètiques d'espècimens característics de la burgesia liberal catalana de la postguerra. La construcció d'aqust artefacte comicodramàtic dibuixa diversos nivells de triangulació: 1. tres personatges masculins i tres de femenins que formen tres triangles possbiles; 2. tres espais que ens situen en l'òrbita de relacions privades i semipúbliques de la classe burgesa, i 3. tres temps que, en una estructura triangular (3 actes), graduen el desenvolupament de l'acció.
Els triangles
En la comedia burgesa, la institució del matrimoni no és feta únicament de dos, sinó al més sovint de tres, ja que inevitablement contempla la figura de l'amant.La incorporació d'aquest tercer element és un del motors de l'acció de Ball robat.
En el teixit d'admiracions no del tot correspostes, hi ha uns personatges que expliciten de manera activa la seva predisposició enamoradisa: Mercè envers Oleguer, Núria envers Cugat i Oriol envers Eulàlia. Només hi ha dos personatges que accepten de manera passiva l'envit de la seducció: Eulàlia es complau amb els elogis de Cugat i d'Oriol, mentre que el seu marit, Oleguer, accepta les fantasies de Mercè.
A Ball robat, els integrants dels tres matrimonis transgredeixen tan sols els valors conjugals burgesos en termes de potència subjectiva: tot es queda en una explosió de paraules que se'n va en fum d'imaginacions.
El joc d'expectatives que generen els enamoraments potencials entre les parelles protagonistes té un doble cotrapunt: a) la percepció errònia que els uns tenen dels altres, i b) la consideració diferent que, al cap de deu anys de convivència, un cop passat el pròleg feliç, els mereix la institució del matrimoni.
Els personatges
Els membres de les tres parelles de matrimonis pertanyen a una classe social uniforme des del punt de vusta ecónomic, cultural i lingüístic.Els tres homes protagonistes assumeixen cadascun un reputat estatuts social: l'intel·lectual (Cugat), l'advocat (Oleguer) i l'industrial (Oriol). Les dones, en canvi, redueixen la seva activitat a l'organització de la casai la cura dels fills
L'estructura
La distribució en tres actes i un épileg permet d'encadenar les combinacions binàries que esbossen els triangles potencials i resoldre les equacions possibles en un épileg final.
Al primer acte es planteja el triangle Cugat-Mercè-Oleguer i, alhora, s'anuncia el triangle Cugat-Núria-Oriol.Al segon acte, es dirimeix el triangle Cugat-Mercè-Oleguer. En la primera part del tercer acte, es produeix la topada Oriol-Núria, que anuncia la virulència de l'econtre final. A la darrera part del tercer acte, s'estableix un diàleg en què totes tres dones garlen sobre els seus marits i acaben d'enllestir els preparatius per al sopar d'aniversari. L'epíleg desfà els tres triangles amb el retorn al punt de partida.
L'espai
La disposició triangular queda palesa en la distribució espacial en tres àmbits d'intimitat del matrimoni de filiació burgesa: 1.el dormitori de la parella Cugat-Mercè; 2.la saleta d'estar del matrimoni Oleguer-Eulàlia, i 3.la sala amb terrassa del duo Oriol-Núria.
La progressiva obertura de l'espai(alcova, sala d'estar, terrassa) culmina a l'epíleg: l'acció se situa en un "menjador independent d'un restaurant de luxe", un terreny neutral en què la correlació de les parelles no cal que repongui a la convenció de l'àmbit domèstic conjugal.
El temps
L'obra se seqüencialitza linealment en tres períodes temporals successius: 1.la nit i,després d'una el·lipsi que es marca amb un enfosquiment de l'escena, les primeres hores del matí d'un dia del final de la primavera, el dimecres 19 de juny(acte 1); 2.vint minutsdesprés (acte2), i 3. una mica més tard(acte 3).
Els personatges fan referència tot sovint a un temps psicològic, els deus anys passats en convivència, una dècada que pesa com una llosa sobre els fracassos dels matrimonis repectius.
El desenllaç
L'acció de l'epíleg comença tot just quan Cugat ha enllestit el discrus sobre la felicitat en el sopar de celebració de les bodes de níquel en la primera nit estival. Segons sabem després per boca de Núria, Cugat ha departit sobre la felicitat en termes d'impossibilitat. Les rèpliques a la tesi de Cugat són una mica més optimistes: Eulàlia assegura que la felicitat consisteix a somniar-la i Oriol a recordar-la o a enyorar-la.
En la festa del des`aniversari, els tres matrimonis s'han aparellat segons les raons del cor: Núria-Cugat, Mercè-Oleguer i Eulàlia-Oriol.
Un cop verbalitzada en públic la virtualitat de l'adulteri, s'esvaeix l'embadaliment i ja no és viable l'evasió lírica, platònica, d'una convivència exasperant de deu anys de vida conjugal. Els personatges arriben a la lucidesa extrema quan comproven que la unió de les tres parelles podia haver donat lloc a combinacions diferents.
Els triangles
En la comedia burgesa, la institució del matrimoni no és feta únicament de dos, sinó al més sovint de tres, ja que inevitablement contempla la figura de l'amant.La incorporació d'aquest tercer element és un del motors de l'acció de Ball robat.
En el teixit d'admiracions no del tot correspostes, hi ha uns personatges que expliciten de manera activa la seva predisposició enamoradisa: Mercè envers Oleguer, Núria envers Cugat i Oriol envers Eulàlia. Només hi ha dos personatges que accepten de manera passiva l'envit de la seducció: Eulàlia es complau amb els elogis de Cugat i d'Oriol, mentre que el seu marit, Oleguer, accepta les fantasies de Mercè.
A Ball robat, els integrants dels tres matrimonis transgredeixen tan sols els valors conjugals burgesos en termes de potència subjectiva: tot es queda en una explosió de paraules que se'n va en fum d'imaginacions.
El joc d'expectatives que generen els enamoraments potencials entre les parelles protagonistes té un doble cotrapunt: a) la percepció errònia que els uns tenen dels altres, i b) la consideració diferent que, al cap de deu anys de convivència, un cop passat el pròleg feliç, els mereix la institució del matrimoni.
Els personatges
Els membres de les tres parelles de matrimonis pertanyen a una classe social uniforme des del punt de vusta ecónomic, cultural i lingüístic.Els tres homes protagonistes assumeixen cadascun un reputat estatuts social: l'intel·lectual (Cugat), l'advocat (Oleguer) i l'industrial (Oriol). Les dones, en canvi, redueixen la seva activitat a l'organització de la casai la cura dels fills
L'estructura
La distribució en tres actes i un épileg permet d'encadenar les combinacions binàries que esbossen els triangles potencials i resoldre les equacions possibles en un épileg final.
Al primer acte es planteja el triangle Cugat-Mercè-Oleguer i, alhora, s'anuncia el triangle Cugat-Núria-Oriol.Al segon acte, es dirimeix el triangle Cugat-Mercè-Oleguer. En la primera part del tercer acte, es produeix la topada Oriol-Núria, que anuncia la virulència de l'econtre final. A la darrera part del tercer acte, s'estableix un diàleg en què totes tres dones garlen sobre els seus marits i acaben d'enllestir els preparatius per al sopar d'aniversari. L'epíleg desfà els tres triangles amb el retorn al punt de partida.
L'espai
La disposició triangular queda palesa en la distribució espacial en tres àmbits d'intimitat del matrimoni de filiació burgesa: 1.el dormitori de la parella Cugat-Mercè; 2.la saleta d'estar del matrimoni Oleguer-Eulàlia, i 3.la sala amb terrassa del duo Oriol-Núria.
La progressiva obertura de l'espai(alcova, sala d'estar, terrassa) culmina a l'epíleg: l'acció se situa en un "menjador independent d'un restaurant de luxe", un terreny neutral en què la correlació de les parelles no cal que repongui a la convenció de l'àmbit domèstic conjugal.
El temps
L'obra se seqüencialitza linealment en tres períodes temporals successius: 1.la nit i,després d'una el·lipsi que es marca amb un enfosquiment de l'escena, les primeres hores del matí d'un dia del final de la primavera, el dimecres 19 de juny(acte 1); 2.vint minutsdesprés (acte2), i 3. una mica més tard(acte 3).
Els personatges fan referència tot sovint a un temps psicològic, els deus anys passats en convivència, una dècada que pesa com una llosa sobre els fracassos dels matrimonis repectius.
El desenllaç
L'acció de l'epíleg comença tot just quan Cugat ha enllestit el discrus sobre la felicitat en el sopar de celebració de les bodes de níquel en la primera nit estival. Segons sabem després per boca de Núria, Cugat ha departit sobre la felicitat en termes d'impossibilitat. Les rèpliques a la tesi de Cugat són una mica més optimistes: Eulàlia assegura que la felicitat consisteix a somniar-la i Oriol a recordar-la o a enyorar-la.
En la festa del des`aniversari, els tres matrimonis s'han aparellat segons les raons del cor: Núria-Cugat, Mercè-Oleguer i Eulàlia-Oriol.
Un cop verbalitzada en públic la virtualitat de l'adulteri, s'esvaeix l'embadaliment i ja no és viable l'evasió lírica, platònica, d'una convivència exasperant de deu anys de vida conjugal. Els personatges arriben a la lucidesa extrema quan comproven que la unió de les tres parelles podia haver donat lloc a combinacions diferents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
